Categories
formació i educació opinió

La curiositat, la creativitat, la neurociència i l’efecte de la cambra d’eco al mitjans

ripollet, pesnamiento crítico, motivación, xarxes socials, neurociència, gamificurs, gamificació, ABJ, aprenentatge basat en jocs, error,

Per als qui ens dediquem a la docència amb adolescents, la motivació esdevé fonamental. Aconseguir que l’alumnat construeixi coneixement relacionat amb la matèria que correspon depen de moltíssimes coses, però crec que la motivació és determinant. Tenir ganes de fer quelcom és un dels factors amb més pes per aconseguir que, sigui el que sigui, surti bé. Si tinc una bona predisposició per aprendre; si estic motivat per a fer-ho; és probable que ho acabi fent (sempre i quan m’esforci, és clar). Malauradament, aquesta situació no és la més habitual als centres educatius, especialment als de secundària. Generalment cal motivar-los per fer “coses” que no els interessen gaire-gens. Aquest és un dels principals reptes del docent contemporani.

Les xarxes socials dins la societat digital i la banalització d’una part de la premsa generalista, ens fa perdre de vista la poca part de la realitat que coneixem. L’efecte cambra generat pels algorismes que fan créixer les xarxes socials digitals tendeixen a mostrar-nos allò que reforça la nostra posició inicial, allò que consolida el que ja pensem. D’aquesta manera, fent m’agrades a allò que ja és com nosaltres, perdem la diversitat de vista i ens anem clausurant i empobrint en una parcel·la cada cop més minsa de la realitat plural i calidoscòpica, arribant a creure’ns dades equivocades, interpretacions esbiaixades o fins i tot,  falsedats.

Si parlem de neurociència, els meus coneixements són més aviat generalistes i no van gaire més enllà de la lectura d’un parell de llibres, la participació en xerrades o alguna breu conversa amb gent que realment sap el que diu: Anna Forés, Marta Ligioiz, David Bueno, Jesús C. Guillén, Melina Furman o Chema Lázaro…  L’altre dia escoltava una entrevista l’Hèctor Ruiz Martín,  en la que, des del darrers descobriments de la neurociència, desmuntava de nou diversos mites en relació a la manera en que aprenem i em recordava de nou, que cal anar molt en compte amb el que “la gent diu”.

Categories
formació i educació opinió

Maximitzar la teva experiència #breakout. Taller al #gamificurs level 2

20190705_093938_2 Feia tres anys que la gent ens demanava fer una ampliació del #gamificurs, una de les primeres, (jo diria que la primera), formació en Aprenentatge Basat en Jocs i #Gamificació de tot l’estat espanyol. Ja portem tres anys col·laborant amb l’Institut de Desenvolupament Professional de la Universtiat de Barcelona omplint TOTES les places del curs i aquest any, gràcies a l‘Albert Parrilla que va acceptar fer-se càrrec de l’organització, hem pogut fer el nivell 2 del curs. Vaig ser un dels profes participants en aquest nou nivell. Responsables d’una de les sessions avançades del curs,  dedicada als #breakout. No conec personalment a ningú que en fes abans que jo, pel que tota l’experiència és de collita pròpia. L’àudio adjunt, de 13 minuts és d’una xerrada de repàs anomenada “Maximitzar la teva experiència #breakout”, i va destinada a aquells que ja n’han fet un alguna vegada. L‘Alba Aguilar, en Natxo Maté i l’Oriol Ripoll van ser responsables de les altres tres sessions dedicades a, respectivament: eïnes digitals per la creació i gestió de continguts gamificats, creació de rol per les aules i disseny i creació de jocs de taula. Per cert, ja sabeu que hi ha un nou màster dedicat a la #gamificació? És el #gamifimaster i jo també seré profe 🙂

Categories
formació i educació opinió

Gamificación, ¿otra moda en educación? – Entrevista para el podcast de la asociación Espiral

D55thu8WAAEd5rdHace unos meses, el incombustible Josep Farreny, a quién conocí hace algunos años en algún evento educativo por tierras catalanas cuyo nombre confundo, me invitó a participar en el twitter chat #edulunes. Al cabo de unas horas me llegó la invitación de Gorka Fernández para participar en «Edukando» el programa de Educación de la asociación Espiral y AVpodcast. Maru Domenech, (que copresenta el podcast) y el reciente coordinador y responsable del segundo nivel del #gamificurs, Albert Parrilla, se unieron a la charla.

Durante los casi 45 minutos de conversación discutimos sobre si la gamificación era una moda o no, de cuales eran sus peligros y errores habituales, de qué es exactamente la gamificación y de si realmente importa. Citamos a unos cuantos profesionales del ámbito a quienes respeto y admiro por su gran tarea y nos reímos un rato. Total, que me lo pasé en grande.

Ah! También hablamos del #gamificurs (¡4ª edición este verano!) y del nuevo #gamifimaster (si, ya existe y somos parte de el).

Categories
dia a dia formació i educació

Arts Event Cards: creando expectación en clase!

Esta es otra de estas entradas que debería haber publicado hace meses… De la archifamosa serie: “Todo lo que quisiste saber sobre la gamifiación aplicada en el aula pero nunca has acabado de descubrir como se aplica de verdad”, llega esta nueva entrada en este blog!

Durante la primera edición del #gamificurs en verano del 2017, una formación sobre Gamificación y Aprendizaje Basado en Juegos que imparto junto al mismísimo Natxo Maté para el Instituto de Ciencias de la Educación de la Universidad de Barcelona, (de  la que, por cierto, llega este próximo julio la tercera edición), descubrí la Baraja de Eventos de Albert Parrilla.

Categories
articles amb video dia a dia formació i educació opinió

Low-Cost Gamification: English and Creativity Development made simple!

Fa un parell d’anys, la Fundació Jaume Bofill va engegar una proposta on demanaven a professionals de l’ensenyament que enregistressin vídeos breus on s’expliquessin bones pràctiques per compartir amb la comunitat educativa. Sense pensar-m’ho gaire vaig agafar la càmera i vaig fer el vídeo: “Convertir l’aprenentatge en joc”:

Al cap d’un parell d’anys es posa en contacte amb mi via twitter l’especialista en jocs i membre (entre d’altres), del comitè científic de la Fundació Jaume Bofill, Oriol Ripoll per proposar-me participar en unes jornades al voltant de la gamificació a l’educació a la mateixa Fundació Jaume Bofill. Recordo arribar el primer dia i conéixer en Natxo Maté, el meu darrer gran aliat en aquesta aventura. Ell no tenia gaire clar on estàvem i li vaig deixar anar un: “Nano, això és com estar a la champions de l’educació”. I realment, no anava mal encaminats. Jo diria que els docents catalans estem habituats a treballar amb recursos limitats, però allà jugàvem a primera divisió… Des de l’auditori del MACBA…

També vaig conéixer a en Pere Cornellà, profe del grau de Mestres de la i memebre de l’ICE de la UdG a qui, curiosament em va tocar avaluar el projecte de gamificació “Conspiració Intergalàctica” en un MOOC feia uns anys i l’Ismael Peña-López, profe de la UOC i director d’innovació obert de la Fundació Jaume Bofill, a qui agraeixo molt especialment els consells aplicables a la meva presetnació que deurien ser totalment evidents per ell, però claus pel resultat final. Des de llavors formo part del directori “Qui és qui?”, un projecte per crear un mapa de la innovació educativa a Catalunya i al que us animo a afegir-vos. Per acabar aquesta entrada de la meva memòria auxiliar, adjunto la presentació que vaig utilitzar.