Categories
formació i educació opinió

La curiositat, la creativitat, la neurociència i l’efecte de la cambra d’eco al mitjans

ripollet, pesnamiento crítico, motivación, xarxes socials, neurociència, gamificurs, gamificació, ABJ, aprenentatge basat en jocs, error,

Per als qui ens dediquem a la docència amb adolescents, la motivació esdevé fonamental. Aconseguir que l’alumnat construeixi coneixement relacionat amb la matèria que correspon depen de moltíssimes coses, però crec que la motivació és determinant. Tenir ganes de fer quelcom és un dels factors amb més pes per aconseguir que, sigui el que sigui, surti bé. Si tinc una bona predisposició per aprendre; si estic motivat per a fer-ho; és probable que ho acabi fent (sempre i quan m’esforci, és clar). Malauradament, aquesta situació no és la més habitual als centres educatius, especialment als de secundària. Generalment cal motivar-los per fer “coses” que no els interessen gaire-gens. Aquest és un dels principals reptes del docent contemporani.

Les xarxes socials dins la societat digital i la banalització d’una part de la premsa generalista, ens fa perdre de vista la poca part de la realitat que coneixem. L’efecte cambra generat pels algorismes que fan créixer les xarxes socials digitals tendeixen a mostrar-nos allò que reforça la nostra posició inicial, allò que consolida el que ja pensem. D’aquesta manera, fent m’agrades a allò que ja és com nosaltres, perdem la diversitat de vista i ens anem clausurant i empobrint en una parcel·la cada cop més minsa de la realitat plural i calidoscòpica, arribant a creure’ns dades equivocades, interpretacions esbiaixades o fins i tot,  falsedats.

Si parlem de neurociència, els meus coneixements són més aviat generalistes i no van gaire més enllà de la lectura d’un parell de llibres, la participació en xerrades o alguna breu conversa amb gent que realment sap el que diu: Anna Forés, Marta Ligioiz, David Bueno, Jesús C. Guillén, Melina Furman o Chema Lázaro…  L’altre dia escoltava una entrevista l’Hèctor Ruiz Martín,  en la que, des del darrers descobriments de la neurociència, desmuntava de nou diversos mites en relació a la manera en que aprenem i em recordava de nou, que cal anar molt en compte amb el que “la gent diu”.

Categories
articles amb video formació i educació

Un tastet de gamificació per videoconferència: resum

No era la primera vegada que feia aquesta xerrada per introduir la mal anomenada gamificació i alguns dels seus conceptes a altres docents de Catalunya; però si que era la primera vegada que la feia per videoconferència. En els 35 minuts d’aquest vídeo, resumeixo algunes de les idees clau que intento comunicar durant aquesta sessió introductòria. Aquest document, també servirà per deixar constància de la primera partida oficial de “The final countdown”, un joc cooperatiu telemàtic que vam esbossar amb l’incombustible mestre de mestres, Oriol Ripoll.

Aprofito per manifestar un cordial agraïment a la magnífica Sandra Gay, per la seva paciència i constància tasca en benefici del cos docent del país, (ara des del CRP Vallès Oriental IV)  i a un bon grapat de grans companys lúdics i professionals que van, sense demanar-los absolutament res, estar pendents de col·laborar abans i durant la sessió (on al final van participar 170 docents). Sou uns i unes cracks!

Categories
formació i educació

L’escola del segle 21 i la Gamificació. Xerrada pels Serveis Educatius del Vallès Occidental VI

IMG_20190906_133318Per alguns dels que som de poble, acostar-nos a la capital catalana i descobrir els números que s’hi maneguen sorprèn. La densitat de població creix exponencialement i els números es multipliquen ràpidament. La Maria i la  Laia del CRP Montcada, (autora de les fotografia d’aquesta entrada),  em van posar en context. Del seu Servei Educatiu i Centre de Recursos Pedagògics en depenen un munt d’escola i instituts. Segons em van dir, s’esparava un gran afluència de docents, però la veritat, no m’esperava trobar-me davant d’uns 200 professionals de l’educació: docent, càrrecs directius, territorials i fins i tot, inspectores. Sembla que va agradar… Gràcies a en Jordi Parra, el tècnic de so del teatre, he aconseguit l’enregistrament de la xerrada per si voleu escoltar-la. És un plaer trobar-te a gent eficient i professional. També hem fet un petit àlbum fotogràfic per si voleu xafardejarL’incombustible Oscar de Paula em va enviar el text de la invitació que havien rebut els docents de la zona…

Us enviem aquest correu per recordar-vos que dijous 5 de setembre hi haurà la Trobada Pedagògica d’Inici de Curs 2019-20. Esperem que feu extensiva la invitació i el recordatori al claustre del vostre centre.

Portar el Monopoly a l’aula no és gamificació. Tampoc ho és fer un Kahoot o un qüestionari autoavaluable amb Google Forms. Aquesta xerrada us permetrà descobrir la màgia del joc, l’aprenentatge basat en jocs o la ludificació a partir d’exemples que funcionen des de fa temps a les aules de Primària i Secundària.

Descobrirem aquesta màgia amb en Christian Negre, docent i activista-divulgador educatiu. Expert en gamificació.

 

Categories
amics i familia dia a dia

Descent, viatge a les tenebres: un exemple apassionat per explicar “el cercle màgic”

Moltes de les meves xerrades introductòries sobre Aprenentatge Basat en Jocs o Gamificació comencen fent referència al “cercle màgic” o en anglès, “the magic circle”. Aquest concepte descriu l’estat mental que es genera quan gaudim d’un joc. L’exemple que acostumo a usar a les xerrades és del món del futbol ja que tinc moltes possibilitats de que algú s’hi senti identificat.  El que fredament i des d’una perspectiva estrictament analítica i realista, seria “xutar un pilota dins d’una xarxa”, en el joc es defineix com a “gol”, i aquest, en determinats moments, assoleix un dimensió espectacular, fins i tot estratosfèrica. Només cal recordar gols d’alguna gran final de la Champion’s League quan l’eufòria desborda arreu. En el cercle màgic, les accions corrents prenen un significat especial.

Jo no sóc gens futbolero, però també aconsegueixo entrar al cercle màgic, generalment molt ben acompanyat. El vídeo que veureu a continuació és el resum de la partida final (d’unes 4 hores), d’un joc al que portàvem un any jugant un cop al mes. Com podreu veure, les accions prenen un significat força especial.

Categories
dia a dia formació i educació opinió

Apuntes tras #SIMOEDU18, seguimos para bingo! Más aspectos de mejora para gestionar un breakout masivo y cooperativo

Tras mi participación en El Salón de Tecnología para la Enseñanza SIMO18 me sentí un poco desbordado… Que se acerquen grupos de estudiantes de magisterio o docentes a pedirte fotos contigo es algo nuevo para mi. A pesar de la anécdota, en esta entrada voy a comentar algunos aspectos de la experiencia con la intención de seguir mejorando e intentar conseguir el preciado bingo de la excelencia. Aprendemos de los errores, por supuesto, y además soy de los que cree que deben compartirse sin miedos ni tapujos.

A pesar de que el breakout que diseñé para el evento se resolvió de una manera un poco diferente a la que había pensado, concluyó con éxito… Tras mi participación en el ITWorldEdu hace unos meses, me invitaron a replicar la experiencia en otro de los principales eventos educativos del Estado, esta vez, con más tiempo: 90′. Decidí transformar el diseño del breakout para 800 participantes para convertirlo en una experiencia más cooperativa para ser resuelta en unos 30 minutos (aunque inicié el juego con 45′, para mi propia seguridad: no me gusta generar demasiada frustración en un primer breakout). Los 60′ restantes eran para reflexionar sobre la experiencia y compartir mis descubrimientos tras estos últimos años implementando breakouts en distintas etapas educativas.