Categories
formació i educació opinió

La curiositat, la creativitat, la neurociència i l’efecte de la cambra d’eco al mitjans

ripollet, pesnamiento crítico, motivación, xarxes socials, neurociència, gamificurs, gamificació, ABJ, aprenentatge basat en jocs, error,

Per als qui ens dediquem a la docència amb adolescents, la motivació esdevé fonamental. Aconseguir que l’alumnat construeixi coneixement relacionat amb la matèria que correspon depen de moltíssimes coses, però crec que la motivació és determinant. Tenir ganes de fer quelcom és un dels factors amb més pes per aconseguir que, sigui el que sigui, surti bé. Si tinc una bona predisposició per aprendre; si estic motivat per a fer-ho; és probable que ho acabi fent (sempre i quan m’esforci, és clar). Malauradament, aquesta situació no és la més habitual als centres educatius, especialment als de secundària. Generalment cal motivar-los per fer “coses” que no els interessen gaire-gens. Aquest és un dels principals reptes del docent contemporani.

Les xarxes socials dins la societat digital i la banalització d’una part de la premsa generalista, ens fa perdre de vista la poca part de la realitat que coneixem. L’efecte cambra generat pels algorismes que fan créixer les xarxes socials digitals tendeixen a mostrar-nos allò que reforça la nostra posició inicial, allò que consolida el que ja pensem. D’aquesta manera, fent m’agrades a allò que ja és com nosaltres, perdem la diversitat de vista i ens anem clausurant i empobrint en una parcel·la cada cop més minsa de la realitat plural i calidoscòpica, arribant a creure’ns dades equivocades, interpretacions esbiaixades o fins i tot,  falsedats.

Si parlem de neurociència, els meus coneixements són més aviat generalistes i no van gaire més enllà de la lectura d’un parell de llibres, la participació en xerrades o alguna breu conversa amb gent que realment sap el que diu: Anna Forés, Marta Ligioiz, David Bueno, Jesús C. Guillén, Melina Furman o Chema Lázaro…  L’altre dia escoltava una entrevista l’Hèctor Ruiz Martín,  en la que, des del darrers descobriments de la neurociència, desmuntava de nou diversos mites en relació a la manera en que aprenem i em recordava de nou, que cal anar molt en compte amb el que “la gent diu”.

Categories
formació i educació opinió

Maximitzar la teva experiència #breakout. Taller al #gamificurs level 2

20190705_093938_2 Feia tres anys que la gent ens demanava fer una ampliació del #gamificurs, una de les primeres, (jo diria que la primera), formació en Aprenentatge Basat en Jocs i #Gamificació de tot l’estat espanyol. Ja portem tres anys col·laborant amb l’Institut de Desenvolupament Professional de la Universtiat de Barcelona omplint TOTES les places del curs i aquest any, gràcies a l‘Albert Parrilla que va acceptar fer-se càrrec de l’organització, hem pogut fer el nivell 2 del curs. Vaig ser un dels profes participants en aquest nou nivell. Responsables d’una de les sessions avançades del curs,  dedicada als #breakout. No conec personalment a ningú que en fes abans que jo, pel que tota l’experiència és de collita pròpia. L’àudio adjunt, de 13 minuts és d’una xerrada de repàs anomenada “Maximitzar la teva experiència #breakout”, i va destinada a aquells que ja n’han fet un alguna vegada. L‘Alba Aguilar, en Natxo Maté i l’Oriol Ripoll van ser responsables de les altres tres sessions dedicades a, respectivament: eïnes digitals per la creació i gestió de continguts gamificats, creació de rol per les aules i disseny i creació de jocs de taula. Per cert, ja sabeu que hi ha un nou màster dedicat a la #gamificació? És el #gamifimaster i jo també seré profe 🙂