Categories
dia a dia música per descarregar

Applejux – Más allá de lo cognitivo (Rosa Liarte y Jesús C. Guillén)

Applejux_masalladelocognitivoCuando participé en la 3a Jornada de Innovación Pedagógica Baula en mayo del 2019 y a pesar de tener algunas amistades comunes, sabía poco de Jesús C. Guillén, lo admito. Tampoco sabía que se iba a celebrar en el Paranimf de la Universidad de Barcelona (enlace a algunas fotografías y vídeos), hasta que llegué ahí. Tener la oportunidad de compartir mi experiencia profesional en este espacio histórico fue un honor. Escuchar y, posteriormente leer a Jesús C.Guillén me ha ayudado a seguir dando fundamento emprírico a mi práctica docente. De hecho, siempre recomiendo su libro: “Neuroeducación en el aula: de la teoría a la práctica”, a educadores de cualquier ámbito.

Para los docentes de trinchera que han mantenido cierta inquietud en construir una Red Personal de Aprendizaje o Personal Learning Network, Rosa Liarte es, sin lugar a duda, referente. Coincidí con ella y una cuarentena de docentes de todo el estado español en la primera Academia de Educadores Innovadores de Google en Madrid el año 2018, otra experiencia de formación extraordinaria. Estas conexiones me han permitido ponernos en contacto de nuevo y pedirles permiso para usar su conversación en este nuevo capítulo del podcast “Música para reflexionar” junto a la música de:

Podéis escuchar la entrevista entera de Rosa a Jesús en el podcast: “Un café con Rosa Liarte”.

Categories
formació i educació opinió

La curiositat, la creativitat, la neurociència i l’efecte de la cambra d’eco al mitjans

ripolletPer als qui ens dediquem a la docència amb adolescents, la motivació esdevé fonamental. Aconseguir que l’alumnat construeixi coneixement relacionat amb la matèria que correspon depen de moltíssimes coses, però crec que la motivació és determinant. Tenir ganes de fer quelcom és un dels factors amb més pes per aconseguir que, sigui el que sigui, surti bé. Si tinc una bona predisposició per aprendre; si estic motivat per a fer-ho; és probable que ho acabi fent (sempre i quan m’esforci, és clar). Malauradament, aquesta situació no és la més habitual als centres educatius, especialment als de secundària. Generalment cal motivar-los per fer “coses” que no els interessen gaire-gens. Aquest és un dels principals reptes del docent contemporani.

Les xarxes socials dins la societat digital i la banalització d’una part de la premsa generalista, ens fa perdre de vista la poca part de la realitat que coneixem. L’efecte cambra generat pels algorismes que fan créixer les xarxes socials digitals tendeixen a mostrar-nos allò que reforça la nostra posició inicial, allò que consolida el que ja pensem. D’aquesta manera, fent m’agrades a allò que ja és com nosaltres, perdem la diversitat de vista i ens anem clausurant i empobrint en una parcel·la cada cop més minsa de la realitat plural i calidoscòpica, arribant a creure’ns dades equivocades, interpretacions esbiaixades o fins i tot,  falsedats.

Si parlem de neurociència, els meus coneixements són més aviat generalistes i no van gaire més enllà de la lectura d’un parell de llibres, la participació en xerrades o alguna breu conversa amb gent que realment sap el que diu: Anna Forés, Marta Ligioiz, David Bueno, Jesús C. Guillén, Melina Furman o Chema Lázaro…  L’altre dia escoltava una entrevista l’Hèctor Ruiz Martín,  en la que, des del darrers descobriments de la neurociència, desmuntava de nou diversos mites en relació a la manera en que aprenem i em recordava de nou, que cal anar molt en compte amb el que “la gent diu”.

Categories
dia a dia opinió

De l’error a la gamificació, una conversa informal amb la Noemí Blanch

todaysart 2013

Si heu llegit aquest blog alguna altra vegada, sabreu que em serveix de memòria auxiliar, de recurs per compensar la meva limitada memòria biològica…