Esta es otra de estas entradas que debería haber publicado hace meses… De la archifamosa serie: “Todo lo que quisiste saber sobre la gamifiación aplicada en el aula pero nunca has acabado de descubrir como se aplica de verdad”, llega esta nueva entrada en este blog!
Gamification in education is not only about transforming learning into a game but about improving the teacher-student relationship. Learning a language doesn’t usually provide immediate feedback; results only appear after strong efforts, which can generate frustration. In contrast to this, our learners are spending an increasing amount of hours playing on digital devices and don’t seem to struggle much. What can we take from games to improve their learning experience at schools? This active presentation will introduce the power of play as an emotional motivator in education. It will also provide different, easy-to-apply, low-cost gamification strategies. These are real examples that have been developed over several years at Escola Pia in Calella, mostly with kids aged 9 to 12. And yes, just in case you were wondering, you’ll be invited to play, too!
I had this talk in mind since last year’s APAC ELT Convention. Unfortunately I wasn’t able to make it then, so I applied again this year. I had a good experience from the talk I gave in the 2014 edition. I must admit I knew hardly anything from the Convention then, but the huge number of participants and talks amazed me.
Fa unes setmanes, un divendres al migdia, em van trucar preguntant si tenia previst fer alguna cosa relacionada amb els famosos spinners… Al cap d’uns dies ja teníem una periodista i un fotògraf a l’escola. Sembla que això dels spinners interessa. Les felicitacions van arribar d’arreu i haig de confessar que la situació em va sorprendre. Els spinners són una moda passatgera que durarà més o menys que qualsevol altre de les freqüents modes infantils/juvenils (més aviat poc). Fa molt temps que utilitzem allò que crida l’atenció als nanos a l’escola, com a excusa per ajudar-los a anar un pas més enllà. Vaif trobar acertat que El Periódico publiqués la nostra activitat al costat de casos de prohibició, com a contrast… No he estat mai gaire partidari de prohibir… Us deixo uns enllaços per si voleu llegir l’article de la Maria Jesús Ibáñez a qui agraeixo moltíssim el seu interès i esforç per difondre la tasca que fem, i l’enllaç a la fitxa que vaig dissenyar per fer l’activitat:
En el vídeo, alumnes de 4t d’ESP acaben la partida creant un grup de Instagram per seguir la conversa.
En el vídeo, alumnes de sisè A intentant descobrir per videoconferència on estaven els alumnes amb qui parlaven…
Feia temps, que tenia ganes de provar un Mystery Location. En aquest joc, dues classes de procedència desconeguda es connecten per vídeo conferència i alternativament, plantegen preguntes que només poden contestar-se amb un si o un no. Objectiu: descobrir a quina ciutat del món està cada grup classe. Abans cal que el docent/responsable trobi una classe amb qui jugar. La nostra primera partida la vaig fer amb una escola de Forest City, ciutat de l’estat de Iowa dels Estats Units d’Amèrica amb qui vaig contactar a través d’una comunitat de Google Plus. Com podreu imaginar, l’anglès és la llengua imperant en connexions internacionals.
