Michael Thomas Bennet, colega y referente lúdico y profesional, me invitó a participar en un webinar para iEducando (love forever Mike!). Decidimos hacer algo un poco diferente, (¡como no!). El tema estaba claro, íbamos a hablar de breakouts en tiempo de confinamiento… ¿Y eso? Bueno, deberían ser digitales, ¡claro! Aproveché la ocasión para probar un metabreakout, un juego para descubrir y analizar cómo diseño y planteo algunos retos para fomentar ciertas competencias. Entiendo que un webinar debe ser práctico y participativo y así lo intenté. En el vídeo, los participantes del webinar, iban compartiendo en directo sus descubrimientos a medida que resolvían fragmentos del juego… El planteamiento fue osado y exigente, sin lugar a dudas, prescindiendo de introducciones y sumergiéndose directamente en la experiencia. No podías poner el vídeo de fondo mientras hacías otra cosa.. pero la respuesta que recibí a posteriori de aquellos que se metieron en la experiencia fue muy positiva. El vídeo, para vuestra valoración… ¡Un saludo!
Etiqueta: competència digital
Sembla que entre els docents hi ha cert concens a l’hora d’afirmar que la comprensió lectora del nostres alumnes ha disminuit. En tenim alguna responsabilitat? Podem ajudar d’alguna manera? En el vídeo adjunt comparteixo algunes reflexions en relació al tema. Deixo també enllaços als recursos:
Per si encara no us heu adonat, al nostre món els ordinadors són pràcticament inevitables. Cada vegada són més petits, i cada vegada en som més dependents, per sort o per desgràcia… Quan es parla de la relació entre la tecnologia i la societat s’utilitzen alguns conceptes que poden sonar un xic estranys… De fet, alguns ni tant sols estan clarament definits sinó que prenen diferents matisos segons qui en faci referència. M’he pres la llibertat d’intentar definir-los agafant una mica d’aquí i una mica d’allà; poder d’una manera un xic barruera, però amb l’esperança de fer-los entenedors:
- TIC: les TIC són les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i estan formades pel conjunt de dispositius electrònics i programes informàtics que utilitzen Internet per difondre i gestionar informació.
- Analfabet digital: qui desconeix les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Cal contraposar-ho al concepte alfabetisme digital per entendre’l millor. Es considera analfabet digital “qui no estigui familiaritzat amb l’ús de l’ordinador i de internet, amb les possibilitats que les tecnologies ofereixen en quan a l’accés a una informació molt actualitzada, abundant i de qualsevol part del món; amb les possibilitats relacionades amb l’ocupació, les noves relacions personals i l’accés a coneixements…”
- Immigrant digital: nascut abans de la popularització de les tecnologies de la informació i la comunicació. A diferència dels analfabets digitals, aquests són usuaris de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació ja que s’hi han anat acostumant.
- Nadiu digital: aquell qui ha nascut amb un entorn tecnològic i digital normalitzat. Dit en altres paraules, pel qui internet sempre ha estat allà, com ho va ser el televisor per la generació anterior.
- Competència digital: és la capacitat d’utilitzar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació o l’habilitat de resoldre una sèrie de tasques amb l’ajuda d’un ordinador i Internet.
- Competència informacional: és la capacitat de saber quan ens cal informació, com i a on trobar-la, sent capaços de contrastar i avaluar-la.
Aquestes definicions poden interpretar-se de diverses maneres, fins i tot al revés del que podriem esperar. Ser nadiu digital, saber com utilitzar amb naturalitat un ordinador, no esdevé cap gran virtut o títol adquirit sinó saps què és el que et cal trobar. La competència digital fa referència a la capacitat de resoldre problemes, a trobar respostes i solucions. Per a fer-ho, és imprescindible desenvolupar la competència informacional, la capacitat de gestionar informació amb criteri. He vist molts nadius digitals que utilitzen les tecnologies fonamentalment per l’entreteniment. Si bé, la seva experiènica davant les pantalles els col·loca en un entorn ‘familiar’ davant les màquines, no crec que moltes de les seves pràctiques els ajudin gaire a desenvolupar les estratègies necessàries per resoldre problemes reals. Dit d’altra manera: són nadius digitals poc competents (digitalment).
Contràriament, he conegut analfabets digitals d’edat avançada que han decidit enfrontar-se a les maleïdes màquines i que han progressat ràpidament perquè eren molt competents definint i resolent problemes. Eren hàbils competents informacionals. segons el que sembla les mancances d’uns són les virtuts d’uns altres i al inrevés.
Quan intento explicar aquestes conceptes als meus alumnes, generalment els parlo de les hores de vol. Aquestes, són hores d’experiència personals ‘pilotant’ ordinadors i totalment necessàries per construir coneixement eficient. Molt nadius digitals són grans pilots: fan tombarelles, tirabuixons i acrobàcies espectaculars, però son incapaços d’interpretar el mapa de ruta, fer aterrar l’avió o encendre la radio per parlar amb la torre de control quan sorgeix un problema. Les seves hores de vol són en la gran majoria de casos, d’esbarjo.
Aquest tipus de mancances sorprenen, oi? Com pot ser que sàpiguen fer grans mal·labarismes a l’aire però que no sàpiguen com encendre les llums d’emergència? Aquesta és justament la virtut dels que som més grans. Hem viscut més temps, tenim més experiència acumulada i hem construït un criteri, un sentit comú. Poder som analfabets digitals, però seguim disposant d’un coneixement molt més valuós. De fet, qualsevol tecnologia caduca al cap de pocs anys… feu un cop d’ull al Museu de Tecnologia Obsoleta, no crec que hi trobeu cap persona. Tot són màquines.