Fa uns dies, en Salvador Cardús1 convidat per l’Aula d’Extensió Universitària2 de Calella, rebutjava categòricament qualsevol postura catastrofista relacionada amb les escoles catalanes. Tot al contrari, defensava la bona salut de l’ensenyament a Catalunya i comentava que a altres països on havia estat, els conflictes que trobem aquí, es repetien. Afirmava que els problemes que hi ha a les escoles són els mateixos que a la societat i que aquests no li són exclusius sinó que són de responsabilitat compartida; responsabilitat social.
Durant els 15 anys que porto exercint de professor he tingut contacte amb diversos perfils professionals relacionats amb l’educació, alguns més enllà dels estrictament acadèmics. He constatat que dediquem molts esforços en aquells alumnes amb dificultats, siguin les que siguin però em dona la sensació que, a vegades, no donem prou protagonisme als qui excel·leixen per mèrits propis.
A la nostra societat hi ha certa debilitat pels líders negatius. A molts mitjans de comunicació sensacionalistes freqüenten personatges esperpèntics que fan fortuna menyspreant tot allò que convingui i jugant amb cartes de dubtosa moralitat. Escridassar, insultar, estafar, mentir o justificar sense fonament estan a l’ordre del dia. Per això, quan apareix alguna figura que propugna valors senzills, humans, coherents i transparents (com l’esforç o la humilitat, entre d’altres), som capaços d’idealitzar-los3.
A les escoles també tenim líders negatius i a vegades, en aquells llocs on l’escola ha de treballar sola, també poden convertir-se en un problema. Tal com suggeria ell senyor Cardús a la seva ponència: ens agradi o no, els problemes de la societat són cosa de tots i els de l’escola, també ho acabaran sent. Malgrat tanquem els ulls, d’alguna manera o altra ens acabaran afectant, a nosaltres o als nostres fills, i això, ja són paraules majors.
Aquest és un tema que em preocupa des de fa temps i m’agradaria aprofitar aquest espai per compartir unes idees en aquesta direcció.
Tenim molts alumnes excel·lents, cal que ens felicitem. No només parlo dels que treuen bones notes, parlo de nens i nenes, d’adolescents i de joves; de bones persones. Parlo d’anar més enllà dels resultats acadèmics, dels notables i excel·lents. Trobo que cal donar més protagonisme als qui demostren bones actituds, aquells que són bons companys, es mostren respectuosos i s’impliquen seriosament en la millora del seu entorn físic, econòmic i social. D’aquells qui, a la llarga, tenen més números de convertir-se en bons ciutadans, veïns i també, calellencs.
Em dona la sensació que s’estan normalitzant alguns dels mals hàbits que es veuen als mitjans que he comentat anteriorment i que s’estan reproduint quasi involuntàriament en algunes famílies. Per descomptat, nosaltres, els pares, som el primer exemple pels fills o com a mínim, hauríem de ser-ho. Els canvis, per petits que siguin, necessiten temps. Sobretot quan es tracta d’actituds. Crec que des de les escoles i amb la col·laboració d’altres organismes municipals podríem engegar una sèrie de petites accions per intentar potenciar actituds positives.
Aquest reconeixement podria començar a les escoles de primària, escollint democràticament els “millors companys d’aula”, donant-los des de petits, protagonisme per les seves bones accions. Tot i que no conec en detall el funcionament de totes les escoles de Calella, estic convençut que aquesta senzilla acció ja es fa a totes elles, encara que en formats diferents. Ara només cal donar-li importància, fer-ho públic i convertir-ho en quelcom rellevant i digne a nivell municipal. També m’imagino alguna cosa semblant a un acte públic amb la presència d’alguna autoritat.
A batxillerat, i aprofitant alguns dels espectaculars treballs de recerca (que malauradament passen a formar part de l’oblit una vegada presentats al tribunal corresponent), podria convocar-se un concurs obert per donar-los una nova oportunitat i oferir-los un contacte real amb la societat. Fins i tot, m’imagino la possibilitat de convocar un premi públic per a projectes emprenedors, però bé, cal anar a poc a poc…
Aquestes són un parell de les idees que estic madurant i que tinc intenció de compartir i seguir desenvolupant durant la cinquena edició de les tertúlies #kfe4, el proper divendres 27 de gener del 2012. M’agradaria definir un pla d’actuació local, senzill, viable i que suposi poca feina extra. No es tracta d’inventar res nou, només d’optimitzar el procés en recerca de l’eficiència. L’objectiu és ambiciós, ja que cal la coordinació d’algun estament per sobre de l’escolar, però no impossible. Si esteu interessats en participar-hi no dubteu en posar-vos en contacte amb mi. El futur de la nostre ciutat és cosa de tots, oi?
Octubre 2011 a Calella
Aquest article s’ha publicat a l’Estela, la revista d’opinió de Calella del mes de desembre 2011 i al Diari Maresme.
- 1 www.salvadorcardus.cat degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB
- 2 www.aulacalella.at un dels projectes culturals més interessants i amb més èxit dels darrers anys nascut a la nostra ciutat
- 3 ¿Guaridola president? Article de La Vanguardia 24-02-2011
- 4 Tertúlies simultànies organitzades independentment a diverses ciutats del món en relació a temes d’interés per la ciutadania. Calella va participar en la quarta edició, amb el títol “Ciutats Educadores” #kfe04. Podeu descarregar el podcast.