Applejux – Tecno optimistes (2020)

Publicat el 27 juliol 2020 per cHristian
Play

Podcast: Play in new window | Download

Subscribe: Apple Podcasts | Android | Email | RSS | https://www.applejux.org/musica-music/

Applejux_tecnooptimistesLa construcció del coneixement és complexa. Cal reexposar-se a la mateixa informació diverses vegades i en diferents formes/canals/llenguatges per consolidar-la amb el que ja formava part de la nostra memòria. La combinació d’allò nou amb el que ja forma part de nosaltres augmenta la nostra (relativa) saviesa. A poc a poc. Aquest cop, la meva aproximació conté extractes d’una interesantíssima conversa entre en Benjamí Villoslada (bitòleg tecnooptimista) i en Jose Ignacio Latorre (físic cuàntic i divulgador cinetífic) que podeu escoltar sencera al podcast d’en Benjamí. També podeu veure el vídeo de l’entrevista amb reflexions addicionals. Aquesta entrevista formava part de The Brand Sessions, converses que reflexionen i innovació des de la marca, un projecte de l’agència de branding Mandarina.

Aquesta sessió conté música de:

Publicat dins de música per descarregar | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Diferents escenaris d’ensenyament: una proposta integral i urgent. Construint els fonaments.

Publicat el 24 juliol 2020 per cHristian
De las limitaciones, pueden nacer las oportunidades.

De les limitacions, poden aparèixer oportunitats.

Imaginem-nos que aquesta situació de confinament no es tornés a repetir i que l’escola presencial estigués totalment garantida. Valdria la pena seguir pensant en escenaris d’ensenyament híbrid o telemàtics? Jo crec que sí. En favor de la sostenibilitat, la societat s’ha adonat que havíem estat malbaratant combustible, hores i salut en masses desplaçaments evitables. Des dels centres educatius podem contribuir a evidenciar aquest canvi ajudant a alumnat i famílies a poder a conviure en aquesta realitat. En aquest sentit, estic pensant en una proposta de trajectòria:

  • integral: d’educació infantil a batxillerat,
  • flexible: capaç d’adaptar-se als tres possibles escenaris,
  • progressiva: amb previsió de creixement.

L’escenari hipotètic

Tenint en compte el concepte de Maduresa Digital, (transformació de l’educació amb l’ús de la tecnologia), plantejo un escenari hipotètic d’una escola d’infantil i primària que es troba en la fase d’increment on es realitzen activitats en què les TIC comporten alguna millora funcional però sense canviar la metodologia. Un exemple és la cerca d’informació utilitzant un cercador a Internet.

En canvi, la de secundària es considera en fase de modificació, ja que s’adopta una manera diferent de dissenyar les activitats, fent que siguin més significatives. Es proposa a l’alumnat que creï nous continguts a partir d’aplicacions senzilles i presenti la informació utilitzant tecnologies diverses.

Suposem que aquesta escola te previst iniciar el proper setembre de manera presencial. Aquest és el punt de partida.

Aspectes generals

Les següents accions i indicacions, iniciades des de la presencialitat, pretenen esdevenir els fonaments adaptables i progressius a un possible model híbrid o 100% telemàtic.

  1. Definir un únic Entorn Virtual d’Aprenentatge (EVA). Llista classificada amb més de 50 EVAs. N’hi ha amb versions per dispositius mòbils i que disposen d’eïnes de comunicació integrades que permeten connectar tota la comunitat educativa.
    1. Promocionar i formar a les famílies en l’ús de l’EVA com a canal de comunicació segur del grup classe a Educació Infantil i Cicle Inicial.
    2. Des de Cicle Mitjà anar atorgant autonomia a l’alumnat en la gestió autònoma a L’EVA.
  2. Proporcionar un correu electrònic a tot l’alumnat des de P3. Proporcionar les dades a les famílies que en faran custodia durant els primers anys i l’utilitzaran per introduir-se al ús del EVA.
  3. Crear grups de correu electrònic per cada grup classe i per poder crear grups a l’EVA, convocar videoconferències, gestionar el calendari digital, crear grups de xat específics o enviar correus electrònics. 
  4. Determinar un protocol per la nomenclatura dels grups a l’EVA,  la configuració personal i la connexió amb les famílies. Crear un grup a l’EVA per cada curs a infantil i primària. A secundària i batxillerat, per cada assignatura.
  5. Formar als equips docents en relació al nous protocols segons l’etapa educativa que correspongui.
  6. Dissenyar un pla d’accions i activitats per mostrar i acompanyar a les famílies des la primera reunió d’inici de curs en la utilització de l’EVA. A infantil i cicle inicial serà en la gestió directe de l’usuari de l’alumnat. 

 

Publicat dins de consells d'aula, formació i educació, opinió | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Microrelat cooperatiu en vídeo (projecte educatiu híbrid o per un possible confinament)

Publicat el 16 juliol 2020 per cHristian

Aquesta proposta és una evolució d’una pràctica realitzada amb l’alumnat de 4t d’ESO de l’Escola Pia de Calella durant el darrer confinament i que he desenvolupat pel Curs de Formació (Kudis) d’Educació Híbrida del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

  • Títol: Microrelat cooperatiu en vídeo  (o en confinament) 
  • Breu resum de la proposta: en una combinació flexible de sessions telemàtiques (sincròniques i asincròniques)  i presencials l’alumnat construeix el guió d’un microrelat i l’enregistra en vídeo.
  • Nivell educatiu: ESO
  • Durada: 12 sessions 
  • Organització de l’alumnat: en equips de 3, 4 o 5 alumnes.
  • Materials: dispositius per enregistrar vídeo; ordinadors 
  • Consideracions prèvies: abans d’iniciar aquest projecte l’alumnat ja te constància dels fonaments del llenguatge audiovisual; sap connectar-se a una videconferència i treballar amb carpetes i documents de text compartits en línia donant els permisos necessaris.
  1. Primera sessió: introducció al projecte. Abans d’explicar l’objectiu del projecte: “Realitzar un microrelat cooperatiu en vídeo”, es visualitza el vídeo: “Cròniques d’un confinament: l’escala de veïns“. En petit grup s’intenten contestar algunes preguntes per reflexionar sobre el procés de creació del mateix vídeo. La darrera part de la sessió es comparteixen en gran grup les respostes:
    1. Quin és l’argument de la història? De què va?
    2. Pots identificar plantejament, nus i desenllaç?
    3. Heu identificat alguna diferència entre la primera vegada que apareix el guió en pantalla i la segona?
    4. Perquè creus que no surten mai dos personatges en un mateix pla?
    5. En cas que fos necessari, us podríeu trobar físicament per enregistrar algun pla?
    6. Creus que s’han utilitzat efectes de postproducció? Quins?
    7. Quins errors has trobat?
    8. Què faríeu per millorar el vídeo?
  2. Segona sessió: què és un microrelat? Dirigim a l’alumnat a aquesta web de microrelats enregistrats en àudio o a aquesta amb microrelats d’humor per llegir. En petits grups, cada alumne escull una història diferent per escoltar. D’aquesta, en un document compartit el grup i amb el docent, anota: títol, autor, plantejament, nus i desenllaç de la història. Tot seguit, el grup comparteix la seva informació destacant en cada cas les tres parts de la narració.
  3. Tercera sessió: cocreació de la idea inicial. Pluja d’idees. En petit grup es proposen possibles idees per definir el seu microrelat. Utilitzant la tècnica cooperativa del full giratori. Cal però que al acabar la sessió, cada grup hagi definit títol, subtítol, plantejament, nus i desenllaç. En cap cas cal que sigui original, pot ser una adaptació, modificació o còpia
  4. Quarta sessió: intercanvi d’idees inicials. El secretari, vocal o representant de cada grup llegeix la seva proposta consensuada: títol, subtítol, plantejament, nus i desenllaç. La resta de companys proposen aspectes de millora, dubtes o dificultats per transformar el text en un producte audiovisual.
  5. Cinquena i sisena sessió: redacció del guió. En un document compartit de text, cada grup comença a desenvolupar el seu guió literari. Primer es treballa amb una llista amb pics, on cada entrada correspon a un pla audiovisual. Cal especificar qui és el protagonista del pla o clip (cada fragment de vídeo), quin tipus de pla s’utilitzarà, quina serà l’acció i què dirà (en cas que digui quelcom). Per orientar a l’alumnat podeu mostra-los aquest guió sense final.
  6. Setena sessió: lectura compartida de guions.  Cada grup classe fa una lectura del seu guió davant el gran grup, presencialment o de manera telemàtica.  La resta de companys proposen aspectes de millora, dubtes o dificultats per transformar el text en un producte audiovisual.
  7. Vuitena sessió: validació dels guions i preparació del rodatge. Un cop validat el guió recollint les possibles intervencions del grup classe, cal canviar la llista amb pics per una llista numerada. D’aquesta manera cada pla estarà numerat. Cada alumne del grup haurà de ser responsable d’enregistrar els seus plans i pujar-los en una carpeta compartida de Drive amb el número de pla corresponent.
  8. Novena i desena sessió: enregistrament dels clips.  En aquestes tres sessions, els grups han d’enregistrar els clips segons les característiques dels seus guions de vídeos i pujar-los a la carpeta compartida.
  9. Sessions onze i dotze: títol, crèdits i edició del vídeo final. No és impresindible que el títol i els crèdits finals s’hagin de fer amb un programa d’edició. Es poden escriure en un un paper i enregistrar-los en clips de vídeo. Des de Drive, amb els vídeos numerats, els alumnes poden unir tots els clips amb aquest servei. Molts dispositius digitals i sistemes operatius incorporen senzill editors de vídeo que els alumnes poden explorar per finalitzar la tasca.

Aquesta és la seqüència del procés de creació del projecte. El següent pas serà crear les bases d’orientació pertinents i les rúbriques d’avaluació del guió i el vídeo final.

Publicat dins de consells d'aula, dia a dia, formació i educació | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

La curiositat, la creativitat, la neurociència i l’efecte de la cambra d’eco al mitjans

Publicat el 25 juny 2020 per cHristian

ripolletPer als qui ens dediquem a la docència amb adolescents, la motivació esdevé fonamental. Aconseguir que l’alumnat construeixi coneixement relacionat amb la matèria que correspon depen de moltíssimes coses, però crec que la motivació és determinant. Tenir ganes de fer quelcom és un dels factors amb més pes per aconseguir que, sigui el que sigui, surti bé. Si tinc una bona predisposició per aprendre; si estic motivat per a fer-ho; és probable que ho acabi fent (sempre i quan m’esforci, és clar). Malauradament, aquesta situació no és la més habitual als centres educatius, especialment als de secundària. Generalment cal motivar-los per fer “coses” que no els interessen gaire-gens. Aquest és un dels principals reptes del docent contemporani.

Les xarxes socials dins la societat digital i la banalització d’una part de la premsa generalista, ens fa perdre de vista la poca part de la realitat que coneixem. L’efecte cambra generat pels algorismes que fan créixer les xarxes socials digitals tendeixen a mostrar-nos allò que reforça la nostra posició inicial, allò que consolida el que ja pensem. D’aquesta manera, fent m’agrades a allò que ja és com nosaltres, perdem la diversitat de vista i ens anem clausurant i empobrint en una parcel·la cada cop més minsa de la realitat plural i calidoscòpica, arribant a creure’ns dades equivocades, interpretacions esbiaixades o fins i tot,  falsedats.

Si parlem de neurociència, els meus coneixements són més aviat generalistes i no van gaire més enllà de la lectura d’un parell de llibres, la participació en xerrades o alguna breu conversa amb gent que realment sap el que diu: Anna Forés, Marta Ligioiz, David Bueno, Jesús C. Guillén, Melina Furman o Chema Lázaro…  L’altre dia escoltava una entrevista l’Hèctor Ruiz Martín,  en la que, des del darrers descobriments de la neurociència, desmuntava de nou diversos mites en relació a la manera en que aprenem i em recordava de nou, que cal anar molt en compte amb el que “la gent diu”.

Continua llegint →

Publicat dins de formació i educació, opinió | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Applejux – confinament amb música diferent (2020)

Publicat el 6 juny 2020 per cHristian
Play

Podcast: Play in new window | Download

Subscribe: Apple Podcasts | Android | Email | RSS | https://www.applejux.org/musica-music/

Applejux_confinamentambmusicadiferentVaig enregistrar aquesta sessió el  febrer del 2020. Com acostuma a passar, havia estat molts dies, retocant, retallant, comprovant. En teoria havia de ser una nova col·laboració amb en Justin Moore, com ho va ser Distant Home Collage l’any 2017.  En Justin ara viu a Nova York i el #covid19 ha fet que el nou collage telemàtic audiovisual no prosperi. De totes maneres, durant aquests mesos, he estat escoltat el fragment en bucle durant moltes hores, fent divereses edicions. Al final, han quedat 43 minuts de sonoritat marca de la casa, amb alguns artistes habituals en aquestes sessions més introspectives, però amb una majoria de nouvinguts i nouvingudes.  Com acostumen a ser les sessions de Applejux, “Confinament amb música diferent” conté una barreja d’estils i èpoques: bandes sonores originals, pop català, soul, nujazz, shoegaze, ambient i electrònica de sofà. Cosetes poc habituals que gaudeixo molt i que comparteixo en aquest blog des de fa molts anys.

Aquesta sessió conté música de:

Publicat dins de música per descarregar | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari