No desitjar el millor per als nostres fills seria una aberració, sobretot si esperem dipositar en ells el futur del nostre país. Ens interessa que desenvolupin les habilitats, tècniques i destreses necessàries per a la seva vida i que puguin afrontar-la amb el major nombre de garanties. Sentit comú, oi?
A l’escola, aquestes habilitats, tècniques i destreses es concreten en el que coneixem com a exàmens. Unes proves que intenten valorar la feina de l’alumnat. Ara fa poc, el nou Departament d’Ensenyament va proposar restaurar una pràctica acadèmica habitual que s’havia perdut: els exàmens de recuperació de setembre. Aquesta manifestació ja ha generat diverses opinions. Hi ha qui considera que aquells que no han estudiat durant tot el curs tampoc no ho faran durant les vacances d’estiu. Hi ha qui creu que justament els mesos de juliol i agost proporcionen a les famílies la tranquil·litat adequada per preparar amb condicions la recuperació.
Sóc partidari de proporcionar als alumnes les oportunitats necessàries per aprovar els exàmens, però també sóc partidari de replantejar-nos l’avaluació Sóc partidari de diversificar la tipologia de les proves, d’incloure exposicions orals i de reduir els exàmens exclusivament memorístics; de qüestionar-nos per què ensenyem el que ensenyem i de procurar mantenir un somriure a la cara.
Tot i que les dades oficials situen el fracàs escolar al 29,9%, sabem que oficiosament supera aquesta xifra. Què en penseu de tots aquells alumnes que aprovem amb l’afegitó condescendent: “Aprova, però podria haver fet molt més”? Millorarà aquesta situació amb els exàmens de recuperació de setembre? Tant de bo que sí.
Publicat a Papers 4.0, el Butlletí de l’Escola Pia de Catalunya
2 respostes a “Els exàmens de recuperació de Setembre”
“Sóc partidari de diversificar la tipologia de les proves, d’incloure exposicions orals…” Totalment d’acord. Encara recordo quan, essent universitari, em vaig trencar el braç i em van fer un exàmen oral. Per mi va ser molt més difícil que fer-lo per escrit.
¿És normal que un estudiant arribi a la universitat amb una dificultat tan gran per fer un exàmen oral? ¿Què és una entrevista de feina sinó un exàmen oral?
una de les meves experiències més trencadores com a alumne, a la universitat, en Martí Peran a l’examen final de l’assignatura d’Estètica, ens va dir:
“Penseu en dues preguntes, les que vulgueu. Llavors les contesteu.”
Va ser uns dels pitjors exàmens de la meva vida. Suposo que no el va arribar a llegir mai.
http://www.martiperan.net/