Categories
dia a dia formació i educació opinió

Com funciona un “Mystery Location”? Activitat competencial de descoberta geogràfica en equips

En el vídeo, alumnes de 4t d’ESP  acaben la partida creant un grup de Instagram per seguir la conversa.

En el vídeo, alumnes de sisè A intentant descobrir per videoconferència on estaven els alumnes amb qui parlaven…

Feia temps, que tenia ganes de provar un Mystery Location. En aquest joc, dues classes de procedència desconeguda es connecten per vídeo conferència i alternativament, plantegen preguntes que només poden contestar-se amb un si o un no. Objectiu: descobrir a quina ciutat del món està cada grup classe. Abans cal que el docent/responsable trobi una classe amb qui jugar. La nostra primera partida la vaig fer amb una escola de Forest City, ciutat de l’estat de Iowa dels Estats Units d’Amèrica amb qui vaig contactar a través d’una comunitat de Google Plus. Com podreu imaginar, l’anglès és la llengua imperant en connexions internacionals.

[Alguns docents hem iniciat una petita comunitat a Facebook de docents que volen participar en un Mystery Location.]

Categories
consells d'aula formació i educació opinió

The New Pokemon Collection – Activitat AICLE per Educació Artística in English a primària

Com sempre m’acostumo a retrasar a l’hora d’actualitzar el blog…

En aquest breu vídeo, enregistrat l’agost del 2016 parlo sobre una activitat col·laborativa que repeteixo des de fa anys amb alumnes de Cicle Mitjà i Superior. L’anomeno “The New Pokemon Collection”, un activitat AICLE (d’Aprenentatge Integral de Continguts i Llengües Estrangeres) o CLIL, (Content and Language Integrated Learning). Tot seguit us en faig un breu resum…

Categories
Entre Profes formació i educació

Kidlink.org: projectes col·laboratius online amb 20 anys d’història – #EntreProfes: converses amb docents

Entre Profes: converses amb docentsEn David Donat ens presenta Kidlink.org, una associació internacional que porta 20 anys proposant activitats col·laboratives entre alumnes de diferents continents, fins i tot abans de l’arribada d’Internet.

Podeu trobar més informació sobre kidlink en català, veure tots els projectes que estan fent, o fer un cop d’ull al seu grup kidlink de Facebook en català.

A la secció de les recomanacions parlem del projecte col·laboratiu Cartes als Reis on els alumnes més petits redacten les seves cartes, les envien per correu electrònic i alumnes de secundària ajuden als reis a contestar-les; del servei online Scoop.it, que permet ordenar continguts per temàtiques i de instructables.com, una comunitat online d’apassionats que comparteixen tot el que fan.

La música de fons és de Applezup i la podeu descarregar d’aquest enllaç.

Si voleu rebre automàticament els nous capítols de #EntreProfes us podeu subscriure al podcast mitjançant algun dels següents enllaços:

Categories
dia a dia formació i educació opinió

Internet ens fa més estúpids?

cHristian negre i walczakEls tòpics que es repeteixen massa sovint, acaben molestant. I encara molesten més si no són certs. Per desmuntar-los, no n’hi ha prou amb intuïció i bona fe; calen uns arguments sòlids per desacreditar-los, o millor encara, un fonament científic…

Fa temps que justifico la meva manca de memòria en favor d’una certa habilitat online:

–  “No saps on està tal lloc o tal altre?!” – em retreu el tertulià anònim.
–  “Doncs no n’estic segur, però puc descobrir-ho ràpidament! Només em cal Internet.” De fet, en qüestió de minuts, no només li puc dir exactament on està, sinó com arribar-hi, quant ens costaria fer el trajecte i una llista de restaurants i activitats recomanades.
– “Moltes maquinetes, però no saber això, Déu n’hi do!” Llavors arriba l’argument estrella del tertulià anònim, la mare de tots els ous, la divinitat feta paraules: “Això és cultura general!”
– ”Clar, això d’Internet no és cultura… de fet, ens està convertint en estúpids, oi?” I aquí és on perdo la partida, on em mancaven els arguments demolidors…

Si sou dels qui teniu la intuïció però us mancava el fonament científic (com un servidor), us cito alguns arguments que us ajudaran a  corroborar la vostra resposta negativa al tòpic: “Internet ens fa més estúpids?”

  • Des de que tenim Internet, els resultats de les proves de Coeficient Intel·lectual han millorat, tan a nivell individual com de grup.
  • Una de les propietats més extraordinàries del cervell és la seva plasticitat, la seva capacitat d’adaptar-se als canvis.
  • S’ha demostrat que la nostra memòria està canviant. Ara recordem millor procediments que dades. Sembla que el nostre cervell s’està adonant que tenim accés a Internet a qualsevol lloc i moment; ara es preocupa més de recordar els procediments per accedir a les dades que de les mateixes dades.
  • La nostra capacitat d’atenció s’està reduint, però estem augmentant la velocitat amb que ens centrem en un tema, en que focalitzem l’atenció.

Aquestes i altres dades citades al text estan extretes del podcast “El caparazón” de la Doctora Dolors Reig titulat: “Inteligencia Aumentada en Internet”. Temps enrere, un tal Sòcrates, ja va manifestar a un tal Plató la seva por a perdre la memòria davant l’aparició de l’escriptura… Segons Internet no els va anar tan malament…

(*) Fotografia original de Xavier Cáliz

Article publicat a rebat.cat

Categories
dia a dia formació i educació opinió

Ets un víking digital?

Les no tan noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació, altrament conegudes com a TICs, han provocat certs canvis en la indústria cultural. Mentre que per alguns aquest canvis són una crisi, per altres són noves oportunitats. La primera “crisi” es va originar en la indústria de la música. Les grans companyies discogràfiques, els discs compactes i fins i tot els àlbums tendeixen a desaparèixer. El periodisme està intentant adaptar-se a a marxes forçades a un nou context en què l’accés a la informació és pràcticament en temps real, mentre el cinema pateix per omplir les sales de projecció i per seguir venent el seu producte de la manera que ho havia fet durant el darrer segle. El darrer gran protagonisme d’aquestes “crisi” ha estat el de l’educació.

Les coses canvien i sembla que darrerament canvien més ràpid que mai. A les escoles cada cop apareixen maquinetes noves. A l’educació superior, a l’adulta, és on estan passant les coses més sorprenents relacionades amb les TIC. Darrerament s’estan popularitzant els MOOCs (Massive Online Open Courses), un cursos que es fan totalment en línia gràcies a les TICs. Ara fa unes setmanes en vaig acabar un dissenyat i organitzat per la Universitat d’Edimburgh anomenat “eLearning and Digial Cultures. Totalment gratuït, ens vam matricular, segons ens van dir, uns 40.000 alumnes. Després de les 5 setmanes del curs vam acabar-lo uns 4.000. L’experiència va ser senzillament extraordinària. Feia temps que no disfrutava tant aprenent. De dins d’un dels molts grups d’estudi que es van anar generant a la comunitat va sortir un concepte que ràpidament es va estendre com la pólvora: el de digital vikings. Però, a què fa referència? Qui són els víkings digitals?