Sembla curiós com tanta gent que no es coneix de pràcticament res, és capaç de trobar-se per xerrar… Avui és el dia i per si encara esteu tantejant la possibilitat de venir us deixo un parell de coses: el video de presentació i una petita entrevista pel programa Bon dia de l’Emili Pacheco a Radio Calella. Per ara, a Calella, anem millor que l’any passat… Fins després!

Després d’uns mesos de sequera torna CUINA de BATALLA, el programa improvitzat de cuina a la catalana fet amb pressupost zero i tecnologia de pandereta. Tornem a les faldes del Montseny i un voluntari, fill d’andalús, ens ensenya a fer un Salmoreig (salmorejo en català), per 30 persones. Sobretot, salut!

CUINA de BATALLA és un programa improvitzat de cuina a la catalana low-cost (de baix pressupost) i lo-fi (de baixa fideltat), fet a corre-cuita amb l’ajuda d’amics, familiars i coneguts. Podeu veure’n tots els capítols, podeu fer-vos admiradors ocasionals de “CUINA de BATALLA” al Facebook o subscriure’s al canal de Youtube i en el millor dels casos, recomenar-lo personalment als qui estimeu més del món.

S’acosta la data pel #kfe05, en aquests moments hi ha 24 seus amb temàtiques variades. Com a coordinador de la seu de Calella i a partir d’un tema que vam tractar a la darrera tertúlia #kfe04 proposo un guió de treball pel proper divendres 27 de gener de 19 a 21 hores a la Sala d’Actes de l’Ajuntament Vell que proposa desenvolupar un pla d’actuació municipal per fomentar actituds positives entre els nostres joves i infants. La justificació (o introducció), es va publicar a l’article “Jovent amb Talent”.

Si esteu interesats en participar-hi, cal fer la inscripció a la següent pàgina web (cliqueu a comprar, només us cal deixar un email de contacte).

Tot seguit us enganxo l’esbós per la tertúlia…

GUIÓ (de treball) per la TERTÚLIA

fotografia d'Alfred Lieury

Fa uns dies, en Salvador Cardús¹ convidat per l’Aula d’Extensió Universitària² de Calella, rebutjava categòricament qualsevol postura catastrofista relacionada amb les escoles catalanes. Tot al contrari, defensava la bona salut de l’ensenyament a Catalunya i comentava que a altres països on havia estat, els conflictes que trobem aquí, es repetien. Afirmava que els problemes que hi ha a les escoles són els mateixos que a la societat i que aquests no li són exclusius sinó que són de responsabilitat compartida; responsabilitat social.

Durant els 15 anys que porto exercint de professor he tingut contacte amb diversos perfils professionals relacionats amb l’educació, alguns més enllà dels estrictament acadèmics. He constatat que dediquem molts esforços en aquells alumnes amb dificultats, siguin les que siguin però em dona la sensació que, a vegades, no donem prou protagonisme als qui excel·leixen per mèrits propis.

A la nostra societat hi ha certa debilitat pels líders negatius. A molts mitjans de comunicació sensacionalistes freqüenten personatges esperpèntics que fan fortuna menyspreant tot allò que convingui i jugant amb cartes de dubtosa moralitat. Escridassar, insultar, estafar, mentir o justificar sense fonament estan a l’ordre del dia. Per això, quan apareix alguna figura que propugna valors senzills, humans, coherents i transparents (com l’esforç o la humilitat, entre d’altres), som capaços d’idealitzar-los³.

A les escoles també tenim líders negatius i a vegades, en aquells llocs on l’escola ha de treballar sola, també poden convertir-se en un problema. Tal com suggeria ell senyor Cardús a la seva ponència: ens agradi o no, els problemes de la societat són cosa de tots i els de l’escola, també ho acabaran sent. Malgrat tanquem els ulls, d’alguna manera o altra ens acabaran afectant, a nosaltres o als nostres fills, i això, ja són paraules majors.

Aquest és un tema que em preocupa des de fa temps i m’agradaria aprofitar aquest espai per compartir unes idees en aquesta direcció.

Tenim molts alumnes excel·lents, cal que ens felicitem. No només parlo dels que treuen bones notes, parlo de nens i nenes, d’adolescents i de joves; de bones persones. Parlo d’anar més enllà dels resultats acadèmics, dels notables i excel·lents. Trobo que cal donar més protagonisme als qui demostren bones actituds, aquells que són bons companys, es mostren respectuosos i s’impliquen seriosament en la millora del seu entorn físic, econòmic i social. D’aquells qui, a la llarga, tenen més números de convertir-se en bons ciutadans, veïns i també, calellencs.

Em dona la sensació que s’estan normalitzant alguns dels mals hàbits que es veuen als mitjans que he comentat anteriorment i que s’estan reproduint quasi involuntàriament en algunes famílies. Per descomptat, nosaltres, els pares, som el primer exemple pels fills o com a mínim, hauríem de ser-ho. Els canvis, per petits que siguin, necessiten temps. Sobretot quan es tracta d’actituds. Crec que des de les escoles i amb la col·laboració d’altres organismes municipals podríem engegar una sèrie de petites accions per intentar potenciar actituds positives.

Aquest reconeixement podria començar a les escoles de primària, escollint democràticament els “millors companys d’aula”, donant-los des de petits, protagonisme per les seves bones accions. Tot i que no conec en detall el funcionament de totes les escoles de Calella, estic convençut que aquesta senzilla acció ja es fa a totes elles, encara que en formats diferents. Ara només cal donar-li importància, fer-ho públic i convertir-ho en quelcom rellevant i digne a nivell municipal. També m’imagino alguna cosa semblant a un acte públic amb la presència d’alguna autoritat.

A batxillerat, i aprofitant alguns dels espectaculars treballs de recerca (que malauradament passen a formar part de l’oblit una vegada presentats al tribunal corresponent), podria convocar-se un concurs obert per donar-los una nova oportunitat i oferir-los un contacte real amb la societat. Fins i tot, m’imagino la possibilitat de convocar un premi públic per a projectes emprenedors, però bé, cal anar a poc a poc…

Aquestes són un parell de les idees que estic madurant i que tinc intenció de compartir i seguir desenvolupant durant la cinquena edició de les tertúlies #kfe⁴, el proper divendres 27 de gener del 2012. M’agradaria definir un pla d’actuació local, senzill, viable i que suposi poca feina extra. No es tracta d’inventar res nou, només d’optimitzar el procés en recerca de l’eficiència. L’objectiu és ambiciós, ja que cal la coordinació d’algun estament per sobre de l’escolar, però no impossible. Si esteu interessats en participar-hi no dubteu en posar-vos en contacte amb mi. El futur de la nostre ciutat és cosa de tots, oi?

Octubre 2011 a Calella

Aquest article s’ha publicat a l’Estela, la revista d’opinió de Calella del mes de desembre 2011 i al Diari Maresme.

• 1 www.salvadorcardus.cat degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB
• 2 www.aulacalella.at un dels projectes culturals més interessants i amb més èxit dels darrers anys nascut a la nostra ciutat
• 3 ¿Guaridola president? Article de La Vanguardia 24-02-2011
• 4 Tertúlies simultànies organitzades independentment a diverses ciutats del món en relació a temes d’interés per la ciutadania. Calella va participar en la quarta edició, amb el títol “Ciutats Educadores” #kfe04. Podeu descarregar el podcast.

Durant un parell d’anys vaig estar punxant per una radio suïssa de Ginebra que es deia Basic. Ho feia des de casa i al principi, amb una linia RDSI, el dissabte ben dinat. Aquesta va ser una de les sessions que vaig conservar en una qualitat òptima. Aquesta va ser la meva experiència de streaming en directe. Em feia molta il·lusió estar punxant a casa i saber que, quasi instantàniament, la senyal anava als peus dels Alps i d’allà a qualsevol lloc del món mundial amb accès a Internet. Algunes (no se perquè no totes), les sessions que vaig fer llavors encara estan disponibles aquí.

Optimismo e Ilusion from Emilio Strong on Vimeo.

Per si encara no l’heu vist. És llarg però val la pena. En la linia de la xerrada d’en Ferran Salmurri sobre la felicitat que podeu escoltar i descarregar aquí.

Era plenament conscient de l’èxit de l’Aula d’Extensió Universitària de Calella. N’havia parlat diverses vegades amb un dels seus responsables, en Lluis Barri (podeu escoltar-ne unes referències en el podcast de les “Ciutats Educadores”), i em moria de ganes de ser-hi present. Ahir vaig tenir la possibilitat d’anar-hi i em va faltar temps per sol·licitar l’autorització per enregistrar la ponència d’en Salvador Cardús, un home que destaca, després d’haver escoltat un parell de vegades el seu discurs, per un sentit comú categòric i un optimisme empíric. Al mp3 adjunt hi escoltareu tota la seva exposició titulada: Ben educats: en defensa de l’autoritat i les formes.

Els agraïments són per la Silvia López, presidenta de l’Aula, la junta de la Cooperativa l’Amistat i la Marta Alonso per la seva col·laboració en la producció de l’enregistrament.

Recordeu que si us subscribiu al bloc mitjançant iTunes o qualsevol programa similar rebreu automàticament el podcast al vostre ordinador o dispositiu preferit!

Adjunto una breu entrevista de la Dolors Lieury per Radio Calella en que explico que és el Batut Electrònic! Per cert, ja tenim guanyadors d’aquesta edició, felicitats!

La primera vegada que vaig veure aquesta tècnica va ser a la gent de Yes, robot en un concert a la Sala del Cel a Girona el 2007. Fent servir genolleres autoadhesives retallades com a píxels, reproduien gràfics digitals amb materials analògics. No recordo si aquest dibuix del clàssic joc Space Invaders del 1978 el vaig veure d’ells o de l’artista de Street-Art Invader.

Per cert, demà divendres 23 de setembre del 2011 estarem a la Fira de Calella fent el Batut Electrònic! Esports amb en David Domingo. Dissabte repetim a les 21:00h abans dels Manel.

Els que som ‘profes’ tenim la costum (defecte professional?), d’intentar explicar el què, com i quan de les coses. Sobretot si es tracta d’un tipus de peu darrera unes maquinetes apretant botonets desesperadament i movent-se al ritme d’una música poc habitual que, suposadament, és una mena d’espectacle. En aquest enregistrament intento explicar com funciona el xou…

Si us ve de gust, podeu escoltar altres sessions de Freaky Electronics!

PD: acabo de descobrir que ha Calella hi ha un bar que es diu MASH UP!