Si esteu interesats en participar-hi, cal fer la inscripció a la següent pàgina web (cliqueu a comprar, només us cal deixar un email de contacte).

Tot seguit us enganxo l’esbós per la tertúlia…

GUIÓ (de treball) per la TERTÚLIA

fotografia d'Alfred Lieury

Fa uns dies, en Salvador Cardús¹ convidat per l’Aula d’Extensió Universitària² de Calella, rebutjava categòricament qualsevol postura catastrofista relacionada amb les escoles catalanes. Tot al contrari, defensava la bona salut de l’ensenyament a Catalunya i comentava que a altres països on havia estat, els conflictes que trobem aquí, es repetien. Afirmava que els problemes que hi ha a les escoles són els mateixos que a la societat i que aquests no li són exclusius sinó que són de responsabilitat compartida; responsabilitat social.

Durant els 15 anys que porto exercint de professor he tingut contacte amb diversos perfils professionals relacionats amb l’educació, alguns més enllà dels estrictament acadèmics. He constatat que dediquem molts esforços en aquells alumnes amb dificultats, siguin les que siguin però em dona la sensació que, a vegades, no donem prou protagonisme als qui excel·leixen per mèrits propis.

A la nostra societat hi ha certa debilitat pels líders negatius. A molts mitjans de comunicació sensacionalistes freqüenten personatges esperpèntics que fan fortuna menyspreant tot allò que convingui i jugant amb cartes de dubtosa moralitat. Escridassar, insultar, estafar, mentir o justificar sense fonament estan a l’ordre del dia. Per això, quan apareix alguna figura que propugna valors senzills, humans, coherents i transparents (com l’esforç o la humilitat, entre d’altres), som capaços d’idealitzar-los³.

A les escoles també tenim líders negatius i a vegades, en aquells llocs on l’escola ha de treballar sola, també poden convertir-se en un problema. Tal com suggeria ell senyor Cardús a la seva ponència: ens agradi o no, els problemes de la societat són cosa de tots i els de l’escola, també ho acabaran sent. Malgrat tanquem els ulls, d’alguna manera o altra ens acabaran afectant, a nosaltres o als nostres fills, i això, ja són paraules majors.

Aquest és un tema que em preocupa des de fa temps i m’agradaria aprofitar aquest espai per compartir unes idees en aquesta direcció.

Tenim molts alumnes excel·lents, cal que ens felicitem. No només parlo dels que treuen bones notes, parlo de nens i nenes, d’adolescents i de joves; de bones persones. Parlo d’anar més enllà dels resultats acadèmics, dels notables i excel·lents. Trobo que cal donar més protagonisme als qui demostren bones actituds, aquells que són bons companys, es mostren respectuosos i s’impliquen seriosament en la millora del seu entorn físic, econòmic i social. D’aquells qui, a la llarga, tenen més números de convertir-se en bons ciutadans, veïns i també, calellencs.

Em dona la sensació que s’estan normalitzant alguns dels mals hàbits que es veuen als mitjans que he comentat anteriorment i que s’estan reproduint quasi involuntàriament en algunes famílies. Per descomptat, nosaltres, els pares, som el primer exemple pels fills o com a mínim, hauríem de ser-ho. Els canvis, per petits que siguin, necessiten temps. Sobretot quan es tracta d’actituds. Crec que des de les escoles i amb la col·laboració d’altres organismes municipals podríem engegar una sèrie de petites accions per intentar potenciar actituds positives.

Aquest reconeixement podria començar a les escoles de primària, escollint democràticament els “millors companys d’aula”, donant-los des de petits, protagonisme per les seves bones accions. Tot i que no conec en detall el funcionament de totes les escoles de Calella, estic convençut que aquesta senzilla acció ja es fa a totes elles, encara que en formats diferents. Ara només cal donar-li importància, fer-ho públic i convertir-ho en quelcom rellevant i digne a nivell municipal. També m’imagino alguna cosa semblant a un acte públic amb la presència d’alguna autoritat.

A batxillerat, i aprofitant alguns dels espectaculars treballs de recerca (que malauradament passen a formar part de l’oblit una vegada presentats al tribunal corresponent), podria convocar-se un concurs obert per donar-los una nova oportunitat i oferir-los un contacte real amb la societat. Fins i tot, m’imagino la possibilitat de convocar un premi públic per a projectes emprenedors, però bé, cal anar a poc a poc…

Aquestes són un parell de les idees que estic madurant i que tinc intenció de compartir i seguir desenvolupant durant la cinquena edició de les tertúlies #kfe⁴, el proper divendres 27 de gener del 2012. M’agradaria definir un pla d’actuació local, senzill, viable i que suposi poca feina extra. No es tracta d’inventar res nou, només d’optimitzar el procés en recerca de l’eficiència. L’objectiu és ambiciós, ja que cal la coordinació d’algun estament per sobre de l’escolar, però no impossible. Si esteu interessats en participar-hi no dubteu en posar-vos en contacte amb mi. El futur de la nostre ciutat és cosa de tots, oi?

Octubre 2011 a Calella

Aquest article s’ha publicat a l’Estela, la revista d’opinió de Calella del mes de desembre 2011 i al Diari Maresme.

• 1 www.salvadorcardus.cat degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB
• 2 www.aulacalella.at un dels projectes culturals més interessants i amb més èxit dels darrers anys nascut a la nostra ciutat
• 3 ¿Guaridola president? Article de La Vanguardia 24-02-2011
• 4 Tertúlies simultànies organitzades independentment a diverses ciutats del món en relació a temes d’interés per la ciutadania. Calella va participar en la quarta edició, amb el títol “Ciutats Educadores” #kfe04. Podeu descarregar el podcast.

Era plenament conscient de l’èxit de l’Aula d’Extensió Universitària de Calella. N’havia parlat diverses vegades amb un dels seus responsables, en Lluis Barri (podeu escoltar-ne unes referències en el podcast de les “Ciutats Educadores”), i em moria de ganes de ser-hi present. Ahir vaig tenir la possibilitat d’anar-hi i em va faltar temps per sol·licitar l’autorització per enregistrar la ponència d’en Salvador Cardús, un home que destaca, després d’haver escoltat un parell de vegades el seu discurs, per un sentit comú categòric i un optimisme empíric. Al mp3 adjunt hi escoltareu tota la seva exposició titulada: Ben educats: en defensa de l’autoritat i les formes.

Els agraïments són per la Silvia López, presidenta de l’Aula, la junta de la Cooperativa l’Amistat i la Marta Alonso per la seva col·laboració en la producció de l’enregistrament.

Recordeu que si us subscribiu al bloc mitjançant iTunes o qualsevol programa similar rebreu automàticament el podcast al vostre ordinador o dispositiu preferit!

Adjunto una breu entrevista de la Dolors Lieury per Radio Calella en que explico que és el Batut Electrònic! Per cert, ja tenim guanyadors d’aquesta edició, felicitats!

“Els espanyols (incloent-hi (ens agradi o no), els catalans) són dels europeus amb el pitjor nivell d’anglès.” [3cat24]

Doncs no, resulta que no. Seguim a la cua.

Em considero afortunat de ser xarnego, gràcies a la meva mare, ser trilingüe ha estat un procés natural. Sóc conscient que aquesta no és una situació gens habitual, però tot i així hi ha UNA COSA SENZILLA que podem fer com a pares i mares pels nostres fills per facilitar-los la seva existència relacionada amb la llengua anglesa:

• Utilitza les possibilitats de la TDT! configura tots els canals infantils en versió original. Si, de tant en tant n’hi ha algun en japonés, però la gran majoria són en anglès. Si ho fas des de ben petits (0-3 anys) els faràs un grandíssim favor, ni s’adonaran del que passat i t’estalviaràs un bon grapat de calerons en academies o classes particulars durant l’ESO. Si ho fas quan siguin més grans procura amagar el comandament en un bon lloc.

A molts païssos d’Europa parlen un anglès molt millor que el nostre i per aconseguir-ho tenen una gran, GRAN SECRET; molt, MOLT més econòmic i de SENTIT COMÚ…

Veuen les pel·lícules de la TV en VERSIÓ ORIGINAL!

Abans de l’existència de la TDT, en aquests països ja funcionava així. En el millor dels casos, la pel·lícula s’emetia en versió original subtitulada. Sigui per la raó que sigui, aquells governs van prendre una posició que els ha comportat certs beneficis. Ara, aquí, tots els que disposem d’un aparell de TDT tenim la possibilitat d’aprendre altres llengües mirant una estona la famosa Caixa Tonta… Ho aprofitem?

Amb una mica de sort i voluntat ho acabarem fent una mica millor que l’Emilio Botín…

Recordeu que si us subscribiu al bloc mitjançant iTunes o qualsevol programa similar rebreu automàticament el podcast al vostre ordinador o dispositiu preferit!

La foto adjunta és de la Lorena. Moltes gràcies!

L’informatiu de Ràdio Calella TV ha publicat la noticia, la podeu veure a continuació…

Els esdeveniments Kfe funcionen amb el següent format. Aquell qui vulgui (el coordinador), estableix una seu a qualsevol punt del món, bàsicament una cafeteria amb wi-fi, (en aquest moment, n’hi ha més de 40 confirmades per la quarta edició). Cada seu pot allotjar a un màxim de 20 assistents que han de confirmar la seva presència prèviament. El mateix dia i a la mateixa hora totes les seus discuteixen sobre una temàtica específica mentre s’intenta crear diàleg amb les altres seus. La distància geogràfica es solventa mitjançant Twitter o Facebook, encara que no són imprescindibles per participar-hi.

Personalment crec que tindrem prou feina parlant in situ per poder estar pendents del que passa a Washington DC, Logroño o Buenos Aires, però bé, ja veurem…

El tema d’aquesta edició és “Ciutats educadores”. Us enganxo el que diu la web de #kfe04:

El tema: “Ciudades Educadoras”. ¿De qué vamos a hablar? De cómo podemos sacar el máximo potencial a las ciudades para convertirlas en entornos educadores en sí mismas. Museos, eventos culturales, itinerarios, rutas medioambientales, acciones educativas desde los centros o fuera de ellos. El papel de la educación, entendida en su sentido más amplio, y el papel del aprendizaje continuo en los entornos que pisamos cada día. Y, por supuesto hablaremos de… ¿es posible proponer o realizar acciones educativas/de aprendizaje diferentes?

No acotamos por edades, por tamaño poblacional, por niveles ni por absolutamente nada. Todo es bienvenido.

Si us animeu a aparticipar-hi us recordo que cal registrar-se! Si no teniu gaire clar com fer-ho podeu veure aquest petit videotutorial.

Ja fa dies que a la web se’n parla… Podeu seguir totes les piolades relacionades amb l’esdeveniment #kfe04 en temps real al següent quadre:

A l’escola, aquestes habilitats, tècniques i destreses es concreten en el que coneixem com a exàmens. Unes proves que intenten valorar la feina de l’alumnat. Ara fa poc, el nou Departament d’Ensenyament va proposar restaurar una pràctica acadèmica habitual que s’havia perdut: els exàmens de recuperació de setembre. Aquesta manifestació ja ha generat diverses opinions. Hi ha qui considera que aquells que no han estudiat durant tot el curs tampoc no ho faran durant les vacances d’estiu. Hi ha qui creu que justament els mesos de juliol i agost proporcionen a les famílies la tranquil·litat adequada per preparar amb condicions la recuperació.

Sóc partidari de proporcionar als alumnes les oportunitats necessàries per aprovar els exàmens, però també sóc partidari de replantejar-nos l’avaluació Sóc partidari de diversificar la tipologia de les proves, d’incloure exposicions orals i de reduir els exàmens exclusivament memorístics; de qüestionar-nos per què ensenyem el que ensenyem i de procurar mantenir un somriure a la cara.

Tot i que les dades oficials situen el fracàs escolar al 29,9%, sabem que oficiosament supera aquesta xifra. Què en penseu de tots aquells alumnes que aprovem amb l’afegitó condescendent: “Aprova, però podria haver fet molt més”? Millorarà aquesta situació amb els exàmens de recuperació de setembre? Tant de bo que sí.

Publicat a Papers 4.0, el Butlletí de l’Escola Pia de Catalunya

També podeu escoltar i descarregar els podcasts de la primeres jornades:

• Valoració i selecció de recursos educatius digitals – xerrada de Juanjo Fernandez
• Moment i tendències de les TIC a l’escola – podcast

[Entrant a mode irònic] No us perdeu la meva intervenció estel·lar al minut 48 recordant la possibilitat de l’alumnat per generar el seu propi coneixement (gràcies a la possibilitat de les TIC, of course). [Sortint de mode irònic]

Aquest és el segon enregistrement que publico de les 9s Jornades de Telemàtica Educativa i fira TIC, organitzada per la FECC (Fundació Escola Cristiana de Catalunya). També podeu escoltar i descarregar el podcast de la primeras jornada.