Em sembla que vaig demanar permís personalment a tots els ponents per publicar els enregistraments de les seves presentacions… En tot cas, només fa falta que us poseu en contacte amb mi per solucionar-ho. Per acabar, els agraïments són per en Rafel Bretones, company de feina i responsable del bloc Art i Història i per la paciència de la Júlia Vedaguer i en Carles Armengol de la FECC. Fins la propera!

Articles Relacionats:

• Moment i tendències de les TIC a l’escola – podcast
• Crónica de #jespidim – jornadas de educación y tecnología (barcelona 22 y 23 de marzo 2012)

Jueves 22 de Marzo del 2012. Tras dejar a mis hijos en su escuela adapto el rol de padre al de docente, como cada mañana. Pero esta vez me dirijo a la estación de tren para recorrer los 50 y pico kilómetros hasta el recinto ferial de Montjuïc en Barcelona para participar en las jornadas de educación y tecnología organizadas por la Asociación Espiral y el grupo DIM (Didáctica y Multimedia – UAB). Tras acreditarme y conseguir escurrirme entre los millares de jóvenes que esperan recibir alguna indicación acerca de su futuro académico en el Saló de l’Ensenyament, consigo llegar unos minutos antes de la inauguración. La sala se llena rápidamente, prácticamente en su totalidad. Esto promete. Aprovecho para leer que se cuece en twitter bajo la etiqueta #jespidim. La ponencia de Anna Forés está a punto de empezar mientras compruebo un dato sugerido por @Lgolanopedros : “¿Dónde están los profesores jóvenes?”. Tras unos sútiles movimentos panorámicos a mi alrededor confirmo la hipótesis. Me parece que la mayoría de rostros acumulan más años que el mio. ¿Simple anécdota?

La ponencia de la doctora Forés gira alrededor de las emociones en la educación. Recoge algunos ejemplos de la publicidad dónde se propone, con cierto humor, transformar momentos cotidianos desagradables en instantes de reflexión. Me parece una buena metáfora para afrontar el contexto socio-económico en el que estamos inmersos, más allá del estrictamente educativo. A pesar de ello no consigue capturarme y decido descubrir Expodidàctica, el Salón de los Recursos y la TIC en el que se inscriben la jornadas.

Muchísimos expositores, con muchísimos productos. Entre pantallitas y comerciales, me alegra descubrir la presencia de marcas de material plástico, con rotuladores de colores y pastas para moldear. Incluso hay editoriales de material impreso ¡sobre papel! (Eso era una bromita… soy profesor de Educación Visual y Plástica). Visito a unos vecinos de Pineda que realizan un taller de video en los talleres del AulaTAC. Incluso saludo a algún antiguo alumno. Me siento durante un rato y compruebo que el audio de las exposiciones de los talleres se cruza. Recuerdo la sugerencia de la doctora Forés. Intento olvidar el ruido y me propongo, a modo de juego, inentar ejercitar mi habilidad multi-tarea (multitasking skills) siguiendo dos talleres a la vez. Fracaso, pero con humor (Última broma, lo prometo).

Durante un café rápido leo que la intervención de Maria Teresa Plana arranca alguna carcajada. Vamos para allá. Esta profesora de Formación y Orientación Laboral parece que ha sido capaz de encontrar un método para que sus alumnos digieran un poco mejor los contenidos de su asignatura. Usa el trabajo de un amplio abanico de humoristas gráficos para introducir temas en sus aulas. Por su naturalidad estoy convencido que consigue hacerlo.

Llega mi plato fuerte del día. Hace tiempo que sigo atentamente y adapto las indicaciones del grupo DIM, en especial de Pere Marqués y que uso el currículum bimodal para diseñar mis programaciones didácticas. Me sigue pareciendo una herramienta infrautilizada y con un potencial enorme. Tenía ganas de verle en directo. Su capacidad de síntesis me fascina, (a parte del diseño gráfico característico de sus diagramas ). Su lenguaje es tremendamente eficiente y consigue mantenerme atento durante una exposición que, en esencia, ya había escuchado anteriormente en podcasts. Para los que no tenemos ninguna formación pedagógica específica, esta charla debería ser requisito imprescindible, (y quizá, para los otros, también). Esperaba más de la segunda parte del seminario, más herramientas y recursos concretos, me supo a poco.

Fui a dar una vuelta por el Saló de l’Ensenyament. No lo recordaba tan grande, enorme. La marea de adolescentes era impresionante. Muchísima oferta no reglada. Algunas empresas de ocio y entretenimiento también han conseguido su stand. Me alegra ver un concierto de circuint bending en el stand del Museu de la Ciència i la Tecnologia.

Llego muy tarde a última mesa redonda de la mañana, dónde quedan unas 30 personas. No consigo meterme en su discurso. Mi impresión, probablemente errática y fruto de mi propia saturación, se difumina entre las palabras de los académicos. Leo un tweet gracioso de @estebanllorens y me voy a comer con un sonrisa puesta.

Me hubiera gustado ver más concreción en las primeras comunicaciones de la tarde. Las ideas son excelentes y muchas de ellas se repiten, pero creo que falta aterrizarlas, encontrar casos prácticos, de calle, parecidos al de Maria Teresa Plana, expuesto durante la mañana.

Innovar es indispensable, por supuesto, pero creo que es más importante innovar desde abajo.

Luego descubro que Tiching se mantiene a base de subvenciones y carece de modelo de negocio, cosa que hace temblar a todos los que han invertido su tiempo enlazando y etiquetando contenidos. Pilar Soro nos muestra una nueva funcionalidad que será pública en breve y que quizá marque la diferencia con otros repositorios de recursos didácticos online: la posibilidad de organizar visualmente y por carpetas tus contenidos favoritos. Esperemos que Tiching crezca lo suficiente para mantenerse gratis. Lectura recomendada: “Free” de Chris Anderson.

Aquí termina la primera jornada. Veremos que nos espera mañana.

Dia 2

Tras los apretujones de rigor para entrar al reciento ferial, consigo llegar a la segunda de las jornadas de educación y tecnología organizadas por la Asociación Espiral y el grupo DIM (Didáctica y Multimedia – UAB).

La jornada empieza ardiente. Miquel Duran, arremete con un discurso futurista, citando una larga lista de novedades tecnológicas relacionadas con la educación. Me gustaría creer que la mayoría de profesores universitarios están tan al día. La sala se ha llenado rápidamente. De una treintena cuando entro, al centenar. Habla de muchos temas habituales en este podcast (en inglés), al que estoy suscrito desde hace tiempo y que recomiendo con fervor. Futurista, pero real. Menciona el tema (impresionante!) de las impresoras 3D que empiezan a instalarse en algunas bibliotecas públicas de Canada y EUA a las que acuden los crecientes grupos de apasionados del DIY del siglo XXI. Me aparece una duda durante su exposición y la publico en twitter con la etiqueta #jespidim. Casualmente, al cabo de unos minutos, se refiere a ella. Me pregunto si el señor Duran es ya un ciborg con un xip instalado que le permite leer su línea de tiempo sin fijar sus ojos en alguna pantalla conectada a Internet. Pero la respuesta es breve, demasiado. Como profesor universitario, apasionado por la tecnología cutting-edge (de última generación) y pesimismamente optimista, me gustaría saber cuál es su opinión en relación al hacking de las instituciones educativas. Organizaciones como P2PU prescinden de las organizaciones establecidas para compartir conocimientos. Ken Robinson hace años que habla de la inflación académica, ¿es esta una respuesta? Con un poco de suerte lee este texto y se anima a compartir sus pensamientos.

@MariaDomingo me anima a visitar el taller de Realidad Aumentada EspiRA. Conozco el proyecto de Xavier Suñé y alguna otra experiencia educativa con RA, pero siguen siendo demasiado avanzadas para mi escuela y su contexto socio-económico. Descubro una gran cantidad de servicios que ya existen para trabajar con esta tecnología.

Café rápido. El Saló de l’Ensenyament sigue llenísimo. En Expodidàctica se confunden los comerciales con las pantallas. Vuelvo a la sala de conferencias.

Bien! Las exposiciones son excelentes. De las que encontré en falta el primer día y que quizá, sólo quizá, atraigan más jóvenes docentes. ‘Experiencia TIC en la escuela rural’ por Daniel Gómez despierta envidia sana entre los asistentes. Ejemplifica muchísimas de las buenas prácticas que han ido apareciendo. Desde Banyoles, otra localización más cercana al mundo rural que al urbanita, Joan Carol expone pausadamente y con detalle una experiencia en la ESO de aprendizaje basado en proyectos/problemas con 6 años acumulados a sus espaldas. Tres alumnos de Carles Simarro suben a la tarima para explicarnos como usan Edmodo, una red social parecida a Facebook destinada a la comunidad educativa. ¡Qué delicia verlos participar y que bien lo hacen! Más tarde los felicito personalmente.

La siguiente presentación se complica, es de esas con mucho texto y más texto minúsculo metido dentro de tablas. Salida. Me acerco al pabellón Futura, dónde se recoge la oferta de másters y post-grados. Aquí no hay tanta gente y las hormonas están más descansadas (en relación al Saló de l’Ensenyament, of course). Me sorprende la cantidad de universidades extranjeras.

Vuelvo para escuchar a Mar Serón que dirige un aula de quinto curso de primaria en Málaga, con plena participación de las TICs. De nuevo los alumnos son los protagonistas, esta vez en video. Ellos mismos citan las herramientas que usan habitualmente. ¿Deberíamos empezar a preocuparnos por la altísima presencia/dependencia de Google en nuestro quehacer cotidiano?

Jordi Serarols expone su experiencia como inspector del departamento de educación de visita en un par de escuelas británicas. Parece que ha elaborado un checklist para evaluar la calidad de la integración TIC en las escuelas. Me pregunto si está lista es o será pública. Quizá sea útil para aquellos centros concertados que están haciendo la transición sin ningún tipo de ayuda por parte de la Administración, (por lo menos aquí en Catalunya).

La sesión de la tarde empieza con cierto retraso. Tras la mesa, 5 representantes de Asociaciones de docentes fuertemente ligadas con el uso de las TIC/TAC. ¿No deberían ser todas así? Nos hablan de su modelo de financiación, de sus objetivos y de como afrontan la crisis. Descubro que AndaTIC nace como respuesta a los recortes en Andalucía. ¡Al menos no todo son penurias en esta época de vacas flacas! Joan Padrós de Espiral reivindica, lúcidamente, la necesidad de dar visibilidad a la tarea de las estas asociaciones para convertirlas en imprescindibles ante la Administración. Cuestiona el éxito de la ‘formación convencional’ del profesorado.

Francesc Llorens reivindica las asociaciones educativas como escenarios de resistencia, espacios de libertad (y formación) para que personas con intereses comunes compartan experiencias. Espacios de libertad entre el individuo y la sociedad. Precioso, ¿no?

Para concluir mi crónica de las jornadas quisiera reproducir una manifestación de José Frutos. Durante una de sus intervenciones, recuerda que la sociedad (y el cuerpo docente), debería pensar en positivo, tal como también planteó Anna Forés en la primera ponencia de las jornadas. Nuestros niños, adolescentes y jóvenes están constantemente sometidos a mensajes negativos. Cierto, muchas familias tienen serios problemas para llegar a final de mes, algunas escuelas tienen problemas para afrontar sus pagos… ¿vamos a seguir llorando?

Articles Relacionats:

• Realment cal recordar tanta informació? Les dades ja no interessen…
• Avaluació del projecte eduCAT1x1 segons els directors de 8 centres (Resum operatiu)

Més que fer un resum literal del que va ser la sessió (si això és el que us interesa, podeu escoltar o descarregar el podcast de la tertúlia), en aquest document intentaré (amb l’ajuda d’aquells que volgueu), anar un pas més enllà i acotar una proposta concreta integrant aquelles suggerències sorgides de la sessió. Anem per la primera part:

Tots vam estar d’acord en descartar el mot “premi” per les seves connotacions competitives, com a mínim per les categories més joves. Vam trobar més adient utilitzar: reconeixement públic i incentius.

Les actuacions que es defineixin no poden ser les mateixes per totes les edats. Per això es van proposar 4 categories: Primària, Secundària, Batxillerat i Joves de 16-18 a anys.

Vam definir quines podrien ser les actituds positives que cal fomentar:  ecologisme i medi ambient, respecte, empatia, tolerància, acceptació de la diferencia, convivència, esforç, respecte per l’entorn, participació, solidaritat, compartir, emprenedoria… Encara que la llista va quedar incompleta.

La necessitat de definir aquestes actituds positives va aparèixer en diferents moments. Tot i la dificultat, caldria desenvolupar aquesta llista i llavors adaptar-la a les diferents categories.

A partir d’aquí, van obrir-se dues línies d’actuació:

En relació a la sessió que vam tenir, s’ha obert un projecte per recaptar diners per publicar un llibre amb totes les activitats del #kfe04 y també el #kfe04…

Articles Relacionats:

• JOVENT AMB TALENT (una proposta municipal d’educació)
• #kfe05 Video de Presentació i Entrevista a Radio Calella

Si esteu interesats en participar-hi, cal fer la inscripció a la següent pàgina web (cliqueu a comprar, només us cal deixar un email de contacte).

Tot seguit us enganxo l’esbós per la tertúlia…

GUIÓ (de treball) per la TERTÚLIA

Articles Relacionats:

• CIUTATS EDUCADORES – el podcast
• CIUTATS EDUCADORES: anem concretant… #kfe04 #CAL

fotografia d'Alfred Lieury

Fa uns dies, en Salvador Cardús¹ convidat per l’Aula d’Extensió Universitària² de Calella, rebutjava categòricament qualsevol postura catastrofista relacionada amb les escoles catalanes. Tot al contrari, defensava la bona salut de l’ensenyament a Catalunya i comentava que a altres països on havia estat, els conflictes que trobem aquí, es repetien. Afirmava que els problemes que hi ha a les escoles són els mateixos que a la societat i que aquests no li són exclusius sinó que són de responsabilitat compartida; responsabilitat social.

Durant els 15 anys que porto exercint de professor he tingut contacte amb diversos perfils professionals relacionats amb l’educació, alguns més enllà dels estrictament acadèmics. He constatat que dediquem molts esforços en aquells alumnes amb dificultats, siguin les que siguin però em dona la sensació que, a vegades, no donem prou protagonisme als qui excel·leixen per mèrits propis.

A la nostra societat hi ha certa debilitat pels líders negatius. A molts mitjans de comunicació sensacionalistes freqüenten personatges esperpèntics que fan fortuna menyspreant tot allò que convingui i jugant amb cartes de dubtosa moralitat. Escridassar, insultar, estafar, mentir o justificar sense fonament estan a l’ordre del dia. Per això, quan apareix alguna figura que propugna valors senzills, humans, coherents i transparents (com l’esforç o la humilitat, entre d’altres), som capaços d’idealitzar-los³.

A les escoles també tenim líders negatius i a vegades, en aquells llocs on l’escola ha de treballar sola, també poden convertir-se en un problema. Tal com suggeria ell senyor Cardús a la seva ponència: ens agradi o no, els problemes de la societat són cosa de tots i els de l’escola, també ho acabaran sent. Malgrat tanquem els ulls, d’alguna manera o altra ens acabaran afectant, a nosaltres o als nostres fills, i això, ja són paraules majors.

Aquest és un tema que em preocupa des de fa temps i m’agradaria aprofitar aquest espai per compartir unes idees en aquesta direcció.

Tenim molts alumnes excel·lents, cal que ens felicitem. No només parlo dels que treuen bones notes, parlo de nens i nenes, d’adolescents i de joves; de bones persones. Parlo d’anar més enllà dels resultats acadèmics, dels notables i excel·lents. Trobo que cal donar més protagonisme als qui demostren bones actituds, aquells que són bons companys, es mostren respectuosos i s’impliquen seriosament en la millora del seu entorn físic, econòmic i social. D’aquells qui, a la llarga, tenen més números de convertir-se en bons ciutadans, veïns i també, calellencs.

Em dona la sensació que s’estan normalitzant alguns dels mals hàbits que es veuen als mitjans que he comentat anteriorment i que s’estan reproduint quasi involuntàriament en algunes famílies. Per descomptat, nosaltres, els pares, som el primer exemple pels fills o com a mínim, hauríem de ser-ho. Els canvis, per petits que siguin, necessiten temps. Sobretot quan es tracta d’actituds. Crec que des de les escoles i amb la col·laboració d’altres organismes municipals podríem engegar una sèrie de petites accions per intentar potenciar actituds positives.

Aquest reconeixement podria començar a les escoles de primària, escollint democràticament els “millors companys d’aula”, donant-los des de petits, protagonisme per les seves bones accions. Tot i que no conec en detall el funcionament de totes les escoles de Calella, estic convençut que aquesta senzilla acció ja es fa a totes elles, encara que en formats diferents. Ara només cal donar-li importància, fer-ho públic i convertir-ho en quelcom rellevant i digne a nivell municipal. També m’imagino alguna cosa semblant a un acte públic amb la presència d’alguna autoritat.

A batxillerat, i aprofitant alguns dels espectaculars treballs de recerca (que malauradament passen a formar part de l’oblit una vegada presentats al tribunal corresponent), podria convocar-se un concurs obert per donar-los una nova oportunitat i oferir-los un contacte real amb la societat. Fins i tot, m’imagino la possibilitat de convocar un premi públic per a projectes emprenedors, però bé, cal anar a poc a poc…

Aquestes són un parell de les idees que estic madurant i que tinc intenció de compartir i seguir desenvolupant durant la cinquena edició de les tertúlies #kfe⁴, el proper divendres 27 de gener del 2012. M’agradaria definir un pla d’actuació local, senzill, viable i que suposi poca feina extra. No es tracta d’inventar res nou, només d’optimitzar el procés en recerca de l’eficiència. L’objectiu és ambiciós, ja que cal la coordinació d’algun estament per sobre de l’escolar, però no impossible. Si esteu interessats en participar-hi no dubteu en posar-vos en contacte amb mi. El futur de la nostre ciutat és cosa de tots, oi?

Octubre 2011 a Calella

Aquest article s’ha publicat a l’Estela, la revista d’opinió de Calella del mes de desembre 2011 i al Diari Maresme.

• 1 www.salvadorcardus.cat degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB
• 2 www.aulacalella.at un dels projectes culturals més interessants i amb més èxit dels darrers anys nascut a la nostra ciutat
• 3 ¿Guaridola president? Article de La Vanguardia 24-02-2011
• 4 Tertúlies simultànies organitzades independentment a diverses ciutats del món en relació a temes d’interés per la ciutadania. Calella va participar en la quarta edició, amb el títol “Ciutats Educadores” #kfe04. Podeu descarregar el podcast.

Articles Relacionats:

• #kfe05 “Jovent amb talent”: les conclusions #1
• #kfe05 Video de Presentació i Entrevista a Radio Calella

Era plenament conscient de l’èxit de l’Aula d’Extensió Universitària de Calella. N’havia parlat diverses vegades amb un dels seus responsables, en Lluis Barri (podeu escoltar-ne unes referències en el podcast de les “Ciutats Educadores”), i em moria de ganes de ser-hi present. Ahir vaig tenir la possibilitat d’anar-hi i em va faltar temps per sol·licitar l’autorització per enregistrar la ponència d’en Salvador Cardús, un home que destaca, després d’haver escoltat un parell de vegades el seu discurs, per un sentit comú categòric i un optimisme empíric. Al mp3 adjunt hi escoltareu tota la seva exposició titulada: Ben educats: en defensa de l’autoritat i les formes.

Els agraïments són per la Silvia López, presidenta de l’Aula, la junta de la Cooperativa l’Amistat i la Marta Alonso per la seva col·laboració en la producció de l’enregistrament.

Recordeu que si us subscribiu al bloc mitjançant iTunes o qualsevol programa similar rebreu automàticament el podcast al vostre ordinador o dispositiu preferit!

Articles Relacionats:

• XXIV Jornada Pedagògica Escola Pia de Catalunya – Treball d’equip: Joc d’emocions – el podcast
• JOVENT AMB TALENT (una proposta municipal d’educació)
• CIUTATS EDUCADORES – el podcast

Adjunto una breu entrevista de la Dolors Lieury per Radio Calella en que explico que és el Batut Electrònic! Per cert, ja tenim guanyadors d’aquesta edició, felicitats!

Articles Relacionats:

• #kfe05 Video de Presentació i Entrevista a Radio Calella
• Entrevista a la revista CuadernosMac

“Els espanyols (incloent-hi (ens agradi o no), els catalans) són dels europeus amb el pitjor nivell d’anglès.” [3cat24]

Doncs no, resulta que no. Seguim a la cua.

Em considero afortunat de ser xarnego, gràcies a la meva mare, ser trilingüe ha estat un procés natural. Sóc conscient que aquesta no és una situació gens habitual, però tot i així hi ha UNA COSA SENZILLA que podem fer com a pares i mares pels nostres fills per facilitar-los la seva existència relacionada amb la llengua anglesa:

• Utilitza les possibilitats de la TDT! configura tots els canals infantils en versió original. Si, de tant en tant n’hi ha algun en japonés, però la gran majoria són en anglès. Si ho fas des de ben petits (0-3 anys) els faràs un grandíssim favor, ni s’adonaran del que passat i t’estalviaràs un bon grapat de calerons en academies o classes particulars durant l’ESO. Si ho fas quan siguin més grans procura amagar el comandament en un bon lloc.

A molts païssos d’Europa parlen un anglès molt millor que el nostre i per aconseguir-ho tenen una gran, GRAN SECRET; molt, MOLT més econòmic i de SENTIT COMÚ…

Veuen les pel·lícules de la TV en VERSIÓ ORIGINAL!

Abans de l’existència de la TDT, en aquests països ja funcionava així. En el millor dels casos, la pel·lícula s’emetia en versió original subtitulada. Sigui per la raó que sigui, aquells governs van prendre una posició que els ha comportat certs beneficis. Ara, aquí, tots els que disposem d’un aparell de TDT tenim la possibilitat d’aprendre altres llengües mirant una estona la famosa Caixa Tonta… Ho aprofitem?

Amb una mica de sort i voluntat ho acabarem fent una mica millor que l’Emilio Botín…

Articles Relacionats:

• Ariadna and Josep’s Movies – short video animation en anglès!
• jocs online per aprendre anglès

Recordeu que si us subscribiu al bloc mitjançant iTunes o qualsevol programa similar rebreu automàticament el podcast al vostre ordinador o dispositiu preferit!

La foto adjunta és de la Lorena. Moltes gràcies!

L’informatiu de Ràdio Calella TV ha publicat la noticia, la podeu veure a continuació…

Articles Relacionats:

• CIUTATS EDUCADORES: anem concretant… #kfe04 #CAL
• “CIUTATS EDUCADORES” a Calella #CAL #kf04

Els esdeveniments Kfe funcionen amb el següent format. Aquell qui vulgui (el coordinador), estableix una seu a qualsevol punt del món, bàsicament una cafeteria amb wi-fi, (en aquest moment, n’hi ha més de 40 confirmades per la quarta edició). Cada seu pot allotjar a un màxim de 20 assistents que han de confirmar la seva presència prèviament. El mateix dia i a la mateixa hora totes les seus discuteixen sobre una temàtica específica mentre s’intenta crear diàleg amb les altres seus. La distància geogràfica es solventa mitjançant Twitter o Facebook, encara que no són imprescindibles per participar-hi.

Personalment crec que tindrem prou feina parlant in situ per poder estar pendents del que passa a Washington DC, Logroño o Buenos Aires, però bé, ja veurem…

El tema d’aquesta edició és “Ciutats educadores”. Us enganxo el que diu la web de #kfe04:

El tema: “Ciudades Educadoras”. ¿De qué vamos a hablar? De cómo podemos sacar el máximo potencial a las ciudades para convertirlas en entornos educadores en sí mismas. Museos, eventos culturales, itinerarios, rutas medioambientales, acciones educativas desde los centros o fuera de ellos. El papel de la educación, entendida en su sentido más amplio, y el papel del aprendizaje continuo en los entornos que pisamos cada día. Y, por supuesto hablaremos de… ¿es posible proponer o realizar acciones educativas/de aprendizaje diferentes?

No acotamos por edades, por tamaño poblacional, por niveles ni por absolutamente nada. Todo es bienvenido.

Si us animeu a aparticipar-hi us recordo que cal registrar-se! Si no teniu gaire clar com fer-ho podeu veure aquest petit videotutorial.

Ja fa dies que a la web se’n parla… Podeu seguir totes les piolades relacionades amb l’esdeveniment #kfe04 en temps real al següent quadre:

Articles Relacionats:

• CIUTATS EDUCADORES – el podcast
• CIUTATS EDUCADORES: anem concretant… #kfe04 #CAL