De l’error a la gamificació, una conversa informal amb la Noemí Blanch

todaysart 2013

Si heu llegit aquest blog alguna altra vegada, sabreu que em serveix de memòria auxiliar, de recurs per compensar la meva limitada memòria biològica…

En aquest cas es tracta de documentar una conversa informal a twitter amb la Noemí Blanch. Les xarxes socials poden ser útils, (a vegades)…  Aquest breu episodi comença a partir d’una piolada de l’Associació de Mestres Rosa Sensat en referència a una frase de la Azahara Casas a la jornada #treballperprojectes (enllaç a una bona reflexió).

Rosa Sensat: La incertesa forma part de l’aprenentatge @azahara_casas #treballperprojectes

La meva respota, citant l’autoria, afegia:

Applejux: Jo encara diria més, l’error és l’espurna que encén l’aprenentatge. Cal aprendre a conviure amb ell.

I llavors apareix la Noemí Blanch per afegir-se a la conversa:

Noeblanch: Conviure amb ell o propiciar-lo?

Applejux: No defugir-ne sinó aprofitar-lo. No intentar evitar-lo, sinó abraçar-lo. In english there’s the verb ‘to embrace’.

Noeblanch: d’acord, el que jo et plantejava es si, a més, no hauriem de crear situacions que portessin a l’error per així poder aprofitar-lo.

Applejux: com a mestres, tenim la costum, de procurar que els alumnes evitin l’error i ens avancem, prenent-los el protagonisme.

…a vegades per pressió social, pressió estètica o altres per procurar arribar a atendre a tota la diversitat de l’aula, no creus?

Noeblanch: sí, i també perque crec que veiem els fracàs dels nostres alumnes com el nostre fracàs…ainnns els egos!

Applejux: és justament quan ells descobreixen l’error quan hem aconseguit consumar la nostra feina! 😉

Noeblanch: totalmemt d’acord, pero a vegades si no arriben tan ràpid com voldriem o com nosaltres voldriem ens pot costar gestionar-ho, no?

Applejux:  la societat encara no creu que no tothom es desenvolpa al mateix temps. La #neurociència encara no és #mainstream 😉

Noeblanch: hem d’aconseguir que la #neurociència i la #gamificació siguin mainstream

I vet aquí un gat i vet aquí un gos aquest post ja s’ha fos.

Articles Relacionats:

Aquesta entrada s'ha publicat dins de dia a dia, opinió i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada